Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
– A l’hora màgica (una mica abans que el sol es desperte) sortiran tots els poetes al balcó a aplaudir-se a ells mateixos.
– Hui m’he alçat preocupadament assenyat i intel·ligent.
– A la paraula «ignorància», a causa segurament de la seua ingenuïtat, li encanta caminar agafada de la mà de la paraula «feixisme». Amb el temps s’ha sabut que totes dues, encara que diferents, formen part del mateix ens, el qual està conduït, arterament, per la paraula «capital».
– La llet és aigua vestida de comunió.
– Per circumstàncies de la vida, va nàixer sabatilla d’anar per casa.
– Les onades demostren, indubtablement, que la mar és queca.
– Als escolanets els agradava llegir d’amagat el llibre de les oracions copulatives.
– Aquell martell es va declarar pacifista i es va negar a colpejar cap clau.
– A Magritte, la poma no el deixava veure el bosc.
– Al llindar dels llavis descansa un sospir; encara que de vegades comparteix l’espai amb un rot.
