Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
En el Dia Mundial de la Literatura Infantil i Juvenil aterra a les llibreries Cròniques distòpiques, de Joan Carles Ventura. Una corrosiva mirada paròdica sobre un destarifat futur apocalíptic que potser s’esdevindrà més prompte que tard.
Corre l’any 2031, el món sencer ha quedat devastat i la humanitat al complet ha sucumbit a un terrible conflicte bèl·lic nuclear originat arran d’una greu crisi pandèmica ocasionada per l’expansió incontrolada, des dels casals fallers de la perifèria de València, d’un perniciós virus letal: el Xocoxurrovid29, un agent mutagen que es contagia a través de l’aire i de les xarxes socials i que converteix les persones i els animals en abominables monstres transgènics. A més a més, les explosions de les bombes d’hidrogen llançades sobre les ciutats més importants del planeta, en un intent desesperat d’eradicar la plaga per part de les elits governants, han potenciat l’efecte hivernacle, han accelerat el canvi climàtic i han provocat que la Terra haja esdevingut un inhabitable desert radioactiu on els fenòmens meteorològics més adversos se succeeixen sense aturall.
Enmig d’aquest panorama dantesc, els quatre integrants d’una afortunada família que han aconseguit sobreviure miraculosament a la catàstrofe, decideixen abandonar el seu refugi just el dia en què esgoten les seues reserves de paper higiènic. Després d’haver-s’hi passat 547 dies confinats, alimentant-se a base de llaunes de paté per a gats i jugant al parxís fins a l’extenuació, els Martínez-Martorell s’arriscaran a enfrontar-se als perills incerts de la superfície i descobriran, astorats, que la realitat exterior no és exactament com ells s’esperaven.
Narrada amb una tècnica calidoscòpica -en un clar homenatge al clàssic Dràcula de Bram Stoker- i amb un estil àgil, desenfadat i carregat d’esclats d’humor àcid, Cròniques distòpiques relata les esbojarrades aventures i desventures d’aquesta peculiar família supervivent mitjançant fragments dels diaris personals dels seus membres, notes de veu transcrites, documents històrics diversos i retalls de premsa rescatats de l’oblit.
Qui s’atrevisca a endinsar-se entre les pàgines d’aquestes hilarants cròniques de l’era postapocalíptica, recordarà amb una perpètua rialla sardònica alguns dels moments més absurds que hem viscut a nivell col·lectiu durant els passats dos anys i exorcitzarà bona part dels seus temors recents amb una efectiva teràpia de xoc càustica. I si el món s’acaba, almenys que ens agafe somrient i amb un llibre divertit entre les mans.
