Diari La Veu del País Valencià
Fiscalia i associació d’afectats no recorreran davant el Tribunal Suprem la sentència absolutòria del cas Castor

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.

La Fiscalia i l’Associació d’Afectats per la Plataforma Castor (Aplaca) -que va exercir l’acusació particular en el judici del cas Castor- no recorreran davant el Tribunal Suprem (TS) la sentència de l’Audiència de Castelló de la Plana que va absoldre del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals a Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, directius de l’empresa Escal UGS, adjudicatària del projecte situat enfront de la costa de Vinaròs (el Maestrat) en el moment en el qual es van registrar els sismes, així com a la mateixa mercantil.

El despatx BCV Lex, que representa a Aplaca, ha indicat que finalment no presentarà recurs davant el TS després de la decisió de la Fiscalia de no recórrer, ja que, sense el suport del ministeri fiscal, considera que les possibilitats del recurs són «quasi nul·les». També ha explicat que, atés que l’interés dels seus clients és sobretot rescabalar-se, acudirà a la via civil per reclamar la responsabilitat civil i les corresponents indemnitzacions per als afectats.

Escal UGS també ha informat de la decisió de les dues parts de no recórrer. Segons la companyia, Aplaca va desistir dilluns passat del recurs de cassació mentre que Fiscalia ja havia desistit el passat 17 de febrer, per la qual cosa la sentència absolutòria de l’Audiència es tornarà ferma.

En el judici, que va començar el 8 d’octubre, l’acusació pública sol·licitava una petició per a cadascun dels dos directius acusats de sis anys de presó i 15.600 euros de multa mentre que les defenses van demanar la lliure absolució tant dels acusats com de la mercantil.

Per la seua banda, un total de 123 afectats pels terratrèmols reclamaven a la concessionària del Castor i als dos directius un total d’1.845.000 euros pels danys morals produïts per l’«onada de pànic» generalitzat que es va produir a conseqüència dels 552 sismes que es van detectar a les poblacions de la zona, segons va informar el despatx d’advocats.

Comparteix

Icona de pantalla completa