Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Més del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al País Valencià correspon a 22 municipis, sobretot a les grans ciutats, i els sectors més contaminants són el transport i l’energètic. Aquestes són les principals conclusions de l’inventari sobre aquest tema que ha presentat aquest dimarts la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà.
«No es tracta de criminalitzar sectors ni municipis», ha assegurat Mollà, sinó de conéixer la realitat per poder adoptar decisions «àgils i valentes» que permeten complir els objectius marcats de reduir un 40% les emissions contaminants el 2030 i la neutralització climàtica el 2050, alineats amb les polítiques estatals i europees.
Aquests municipis són Castelló de la Plana, Vila-real i Almassora, principalment per la indústria petroquímica i la ceràmica; Sagunt, Tavernes Blanques, València, Quart de Poblet, Aldaia, Riba-roja de Túria, Paterna, Torrent, Alzira i Gandia, per causes més diversificades, incloent-hi l’activitat comercial, i Benidorm, Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Elx, Torrevella i Oriola, per l’ús de l’automòbil privat i el sector residencial, ja que són pols turístics.
Per contra, hi ha 175 municipis que són «autèntics pulmons» amb fixació neta, responsables de l’absorció de més un terç de tones de CO₂: Morella, Aiora, Requena, Venta del Moro, Xelva, Cortés de Pallars, la Pobla de Benifassà, Vistabella del Maestrat, Bou, Vallibona, Toixa, Vilafermosa, Cofrents, Énguera, Andilla, Sorita, Cortes d’Arenós, la Iessa, Bicorb, Benaixeve, Xalans, Ares del Maestrat i Alpont.
Sobre aquest tema, ha assenyalat que el mapa permet conéixer quins sectors productius «han de concentrar l’esforç per fer una transició ecològica eficient, sense oblidar la part individual i col·lectiva social, com per exemple el transport privat», que apareix com un dels principals sectors responsables de les emissions. D’aquesta manera, un municipi pot desenvolupar una política de mobilitat «més directa» per mitigar el canvi climàtic, mentre que la part dels sectors productius correspondrà als governs autonòmics, estatals i europeus.
Així mateix, ha explicat que aquests indicadors es presenten en la lògica de la Llei de Canvi Climàtic i Transició, que «crea les figures impositives de política fiscal verda i un fons finalista per a polítiques ambientals, on l’objectiu és que servisca per a pagaments per serveis ambientals».
L’inventari ha estat desenvolupat amb la Universitat Politècnica de València i l’empresa Gemini Tools, que ha dissenyat una metodologia eficient per obtindre una eina de decisió contra el Canvi Climàtic, la primera a l’Estat que compta amb un inventari d’emissions d’alta resolució i de magnitud municipal, que calcula 163 indicadors en 541 municipis.
