Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Demaneu a algun familiar o amic que us faci de còmplice. Que vagi a l’armari on deseu els abrics -si esteu a l’estiu-, o on deseu els pantalons curts -si ja ha arribat l’hivern. Que amagui en una butxaca un bitllet o unes poques monedes; no importa el valor econòmic, sinó el simbòlic. Que no us desvetlli on els ha amagat, i que juri, si cal, amb la mà sobre algun llibre de poesia, com ara l’obra completa de Gerard Vergés, que mai no traurà el tema. Que ho oblidi. Després, poseu-vos a pensar en altres coses, si és possible o, davant la dificultat, fullegeu revistes del cor, o centreu-vos en temes banals com tertúlies esportives o debats de política general. Confieu que, quan arribi el canvi de temps, descobrireu amb gran sorpresa aquells diners, i pensareu que sou afortunats. Compreu-vos alguna cosa inútil que us doni plaer.
