Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La ciutat d’Alacant ha vist desaparèixer, durant les darreres dècades, bona part del seu patrimoni. El turisme i el sector de l’oci han depredat bona part dels costums antics, molts d’aquests lligats a la cultura. L’últim cas ha sigut el del cine Navas, ubicat al carrer homònim, dels pocs que restaven allunyats de l’hegemonia de Holywood i de la inèrcia econòmica de l’entreteniment, que situa les sales de la gran pantalla a tocar de restaurants fast food o de grans centres comercials.
A Alacant hi ha el temor que l’antic Ideal esdevinga un altre centre d’oci. Concretament un hotel, atès que el grup inversor Baraka, en mans de l’empresari oriolà Trinitario Casanova, es va fer amb l’antic equipament cultural, abandonat des de fa dècades, amb aquesta intenció. L’empresari, que en el seu dia va ser condemnat a una multa de més de 100.000 euros per manipular les accions del Banc Popular, podria quedar-se sense l’immoble si la Generalitat Valenciana exerceix el dret de retracte. És això, de fet, el que demanen des de la plataforma Salvem l’Ideal.
Segons aquesta entitat integrada per veïns de la ciutat, l’antic equipament ha sigut adquirit per 4 milions d’euros per aquesta empresa sobre la qual la Generalitat, a través de les conselleries de Cultura, Participació Ciutadana i Hisenda, podria exercir el dret de retracte per un total de 5,5 milions d’euros, resultat de la suma dels quatre milions esmentats, dels 840.000 d’IVA de cost de l’operació i dels 660.000 euros per reformar-lo i adequar-lo.
Ane Ferreiro, arquitecta i portaveu de la plataforma Salvem l’Ideal, explica que l’entitat pretén que «l’Ideal forme part del patrimoni cultural alacantí». Estrenat el 1925, època de gran efervescència cultural a la ciutat –en aquella mateixa dècada es fundarien, per exemple les Fogueres de Sant Joan–, l’Ideal conserva el valor patrimonial d’aquell temps. Va ser dels primers que es van construir amb coberta i avui pretenen que torne a esdevenir un refugi cultural per a la ciutat. Concretament com a teatre de base. «Si el Teatre Principal és el gran equipament d’Alacant i el Carlos Arniches també acull els grans professionals del sector, cal que l’Ideal puga acollir les arts escèniques de base, les de la gent que comença a actuar», diu Ferreiro. Juan Antonio Sala, fundador de Salvem l’Ideal l’any 2004, redunda en aquest argument: «cal que l’Ideal siga una infraestructura intermèdia amb els grans teatres perquè les companyies amateurs s’estrenen i perquè el públic puga ser educat en aquest àmbit». Sala, que també és portaveu de la plataforma, apunta que «per gaudir dels grans espectacles culturals cal adquirir coneixements culturals previs. Si no estimulem aquest vessant, la societat tendirà cap a l’entreteniment fàcil: l’oci del tardeo i de la beguda», diu referint-se al l’hàbit consolidat entre bona part de la ciutadania alacantina de beure als carrers els dissabtes a la llum del dia.
Quan la Generalitat Valenciana va publicar els pressupostos participatius a través de la Conselleria de Participació, en mans de Rosa Pérez Garijo (Unides Podem), la proposta per recuperar l’Ideal va ser la més votada a les comarques del sud. Fruit d’aquest suport hi ha una partida adreçada a recuperar l’equipament, recuperació que efectuaria la Conselleria de Cultura, liderada per Vicent Marzà (Compromís). «Però Hisenda ha de donar el vistiplau», alerta Ane Ferreiro referint-se a la Conselleria liderada pel socialista Vicent Soler.
Fonts de la Conselleria de Cultura asseguren que la intenció és la d’adquirir l’Ideal, tal com es preveu als pressupostos participatius. «És el que ens correspon», asseguren, i expliquen que existeix una coordinació amb Hisenda per resoldre una sèrie d’informes justificatius i dur endavant el procediment. «Estem fent tots els passos necessaris en la tramitació de compra d’un edifici, el que calen són una sèrie de tràmits per posar sobre la taula la proposta de compra en els termes corresponents, que és el que estan estudiant els serveis jurídics», conclouen.
Des de Salvem l’Ideal confien que aquest desenllaç siga possible després de «dècades de desprotecció per part de l’administració: fins i tot quan l’edifici ha estat protegit pel seu valor patrimonial han buidat il·legalment l’equipament dels mobles i les butaques i l’edifici ha sigut víctima de l’especulació. És un símptoma del que ha passat a Alacant els últims temps», denuncia Ane Ferreiro. Per això, conclou que si la compra per part de la Generalitat no es fa efectiva «estarem davant un nou fracàs col·lectiu en una ciutat infrafinançada». L’arquitecta recorda que la Conselleria de Cultura compta amb cinc teatres a la demarcació de València, amb tres a la de Castelló i amb «un i mig» a Alacant, diu referint-se a l’Arniches i a la propietat compartida que la Generalitat té amb l’Ajuntament i amb el Banc Sabadell sobre el Teatre Principal.
Prova de la passivitat institucional que ha patit l’Ideal és l’actitud de l’Ajuntament, que mai no ha mostrat interès a comprar-lo. Juan Antonio Sala recorda que allà pel 2005, qui era alcalde de la ciutat, Luis Díaz Alperi (PP), va assegurar en una reunió que «no invertiria en titellaires» quan li van sol·licitar que es recuperara l’equipament cultural. Més endavant, les manifestacions constants per recuperar l’Ideal van animar el consistori a pronunciar-se en aquest sentit, i el 2019, el ple de l’Ajuntament, ja liderat per l’alcalde actual, Luis Barcala (PP), va aprovar per unanimitat de tots els grups (PP, PSPV, Ciutadans, Compromís, Unides Podem i Vox) una declaració institucional amb què es comprometia a adquirir l’equipament, però mai més no s’ha sabut.
Segons Sala, el valor arquitectònic de l’immoble és important, però encara ho és més el seu ús. «Això és el que més s’ha de protegir, perquè cal que Alacant recupere la capitalitat cultural que va perdre», lamenta.
