Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
La novel·la Cartes valencianes, de Joan J. Conejero, va ser presentada fa uns dies a l’Auditori Municipal d’Antella (la Ribera Alta) en un acte organitzat per l’Associació Cultural Cilim i en què van intervindre el professor i poeta Isaïes Minetto i l’autor.
L’obra és un retrat de l’exili republicà centrat en la família valenciana d’Enric Vives i Blasco, que va patir prohibicions, vexacions i humiliacions pel seu ideari polític. En la narració s’exposa l’experiència de l’exili república, que va marcar la història de l’estat espanyol en els anys posteriors a la Guerra Civil. El protagonista, Enric Vives, un personatge de ficció basat en la biografia d’una figura intel·lectual real, va haver de fugir el febrer del 1939 a França, després d’haver lluitat per la República i anteriorment contra la Dictadura de Primo de Rivera. Professor universitari i també membre del Partit Comunista d’Espanya, va lluitar després contra els nazis que ocuparen París en la Segona Guerra Mundial. L’escriptor relata, entre altres situacions, el contrast entre l’Espanya que mostraven les imatges del NO-DO i la realitat de la societat de l’interior i la de l’exili, plena de misèria, repressió i vides truncades.
Joan Josep Conejero i Noguera (Antella, 1959), ara jubilat de l’ensenyament, ha sigut professor de Batxillerat. De jove va treballar al camp, en la recollida de taronges i altres faenes de l’horta. De menut va viure en la Provença francesa, a on es van traslladar els seus pares, per raons de treball. Ha sigut també regidor en l’Ajuntament d’Antella. Es pot considerar un estudiós i gran coneixedor de les obres d’Ausiàs March i de Max Aub. Amb Cartes Valencianes inicia la seua aventura novel·lesca.
