Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La Comissió Europea ha proposat formalment aquest dimecres activar per primera vegada la Directiva de Protecció Temporal, que permetrà oferir permisos de residència, treball i accés a l’educació i al mercat laboral a la UE a les persones que fugen de la guerra a Ucraïna. Segons ha anunciat Brussel·les, la mesura, que han d’avalar els estats en els pròxims dies, beneficiarà els ciutadans amb passaport ucraïnés i els residents legals al país que no puguen tornar al seu lloc d’origen perquè tenien dret d’asil o protecció internacional. La resta de residents temporals a Ucraïna hauran de poder entrar en territori de la UE «per fer el trànsit cap als seus països d’origen». A més, la CE també recomana «relaxar» els controls fronterers.
«Tots els que fugen de les bombes de Putin són benvinguts a la UE. Oferirem protecció als que necessiten refugi i ajudarem als que busquen un camí segur per tornar cap a casa», ha assegurat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.
El vicepresident i responsable de temes migratoris de la CE, Margaritis Schinas, ha descrit com una «decisió sense precedents històrics» la proposta d’oferir «protecció immediata a la UE als que fugen d’Ucraïna».
La comissària d’Interior, Ylva Johansson, que durant el cap de setmana ja va avançar que Brussel·les es plantejava activar la directiva, ha dit sentir-se «orgullosa» de l’actitud de la UE i els seus estats membres.
«Amb les propostes de hui, oferirem als estats membres més eines per gestionar la crisi d’una manera ordenada i efectiva. Garantirem drets de residència, accés al mercat laboral i residència a la gent amb necessitat, i amb les noves recomanacions permetrem que els que fugen de la guerra a Ucraïna puguen entrar a la UE ràpidament, sense passar per les lentes formalitats de les fronteres», ha assegurat Johansson.
La directiva de Protecció Temporal
La directiva que proposa activar la Comissió Europea es va dissenyar específicament per tindre l’opció de donar protecció immediata a persones amb necessitats d’asil urgents. La normativa es va aprovar el 2001 després dels conflictes a Iugoslàvia i Kosovo, però mai s’ha arribat, encara, a activar.
Segons la normativa, els beneficiaris han d’aconseguir drets de residència, accés al mercat laboral, a un habitatge, a assistència social i mèdica, i als mitjans necessaris per substituir. A més, per als menors també hi ha el dret a l’accés a una educació i, per als que van sense acompanyants adults, el dret legal a tenir una custòdia.
L’objectiu, bàsicament, és reduir la burocràcia del sistema habitual de protecció internacional i no col·lapsar els sistemes estatals amb una allau de peticions d’asil. Fins ara, l’ONU calcula que ja han entrat a la Unió Europea unes 650.000 persones fugint de la guerra a Ucraïna.
A més, la directiva promou que l’acollida de les persones que fugen del conflicte siga equilibrada entre els diversos estats membres. En aquest sentit, la Comissió Europea ja ha avançat que treballarà en una «plataforma de solidaritat» perquè els diversos països de la UE puguen coordinar-se i intercanviar informació sobre les seues capacitats per acollir ucraïnesos.
