Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Les Covetes dels Moros de Bocairent (la Vall d’Albaida) són un conjunt de coves-finestra, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, situades a mitjan d’una cinglera rocosa del barranc de la Fos, a només uns 300 m. al nord del nucli urbà. És el grup més complex i nombrós, amb diferència, de tota la capçalera del riu Clariano, on hi ha altres grups als barrancs entre Bocairent, Ontinyent i Alfafara. Va ser declarat Bé d’Interès Cultural el 1931.
Està format per una cinquantena de finestres, que donen accés a cambres, i nou finestres més, que tan sols estan iniciades. Aquestes es disposen en 3 o 4 nivells irregulars, ja que és molt probable que la gran majoria foren concebudes de manera aïllada, almenys en un principi -quasi totes tenen ancoratges per lligar una escala de corda per enfilar-s’hi-, tot i que en l’actualitat estan intercomunicades per trencaments a les parets (que també semblen antics), així com per «pouets-xemeneia» per salvar els desnivells. El recorregut interior és ple de passadissos, forats i racons per passar d’una cova a una altra.
Tanmateix, una de les finestres es troba uns 8 m més avall que la resta del grup i no té cambra, sinó que és del tipus «xemeneia», amb bons escalons. El 1908 es va fer explotar una barrina per tal de facilitar l’accés, cosa que la va desfigurar.
Posteriorment, s’hi va instal·lar una escaleta metàl·lica mitjançant la qual entrar amb comoditat. Abans només es podia fer amb dificultat, ajudant-se d’una sèrie de mosses a la paret tipus «pedal».
Les cambres, quasi totes de planta aproximadament rectangular i variables quant a mesures (2,5×3 m. i 2,5x 4 m. de mitjana), no presenten sitges ni elements destacables, i només unes quantes tenen dipòsits o compartiments oberts. Enfront d’aquest grup hi ha una finestra solitària, El Calvari, i al voltant del mateix poble també trobem el grup del Colomer i el d’en Gomar.
Les interpretacions d’aquestes cavitats han sigut molt diverses, a través del temps, (cambres sepulcrals d’èpoques antigues, graners, cenobis visigòtics…) i difícils de datar, per falta de materials arqueològics, inscripcions o altres dades. Després de diverses prospeccions arqueològiques dutes a terme pel MAOVA (Museu Arqueològic d’Ontinyent-la Vall d’Albaida), –encara no completades–, es pot assegurar que es tractava de graners-magatzems de seguretat, duts a terme en època andalusina, que servirien a determinades comunitats camperoles de les proximitats, molt probablement d’ascendència berber. Sembla que és un model de graner traslladat del nord d’Àfrica (dels tazaghin de l’alt Atles, per exemple).
Hipotèticament, el seu funcionament deuria ser remotament paregut al d’un magatzem col·lectiu berber o agadir, almenys per al grup major de les Covetes dels Moros. Correspondrien a un moment molt precís –encara per determinar amb exactitud–, probablement entre els segles X-XI.
Aquesta complexa obra es veu des de lluny com unes senzilles finestres perforades en aquest cingle, però en realitat és un autèntic laberint rocós excavat en la muntanya.
Fonts: «Covetes dels Moros», Turisme Bocairent / Francesc Roma i Casanovas, «Les Covetes dels Moros», Patrimoni existencial, 2018 / «Covetes dels Moros», Serra Mariola
