Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
A la plaça de Benet XIII de Morella (els Ports), s’alça una autèntica joia arquitectònica, la Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major. Una obra mestra considerada com una de les esglésies més belles del gòtic valencià.
El temple, construït entre el 1265 i el 1343 sobre les ruïnes d’una antiga mesquita, no es va acabar fins al 1593, quan va ser consagrat pel bisbe de Tortosa Gaspar Punter. Presenta, per tant, elements gòtics i renaixentistes.
La façana reuneix dues magnificents portalades gòtiques, la dels Apòstols (s. XIV) i la de les Verges (s. XV). Tots dos accessos evidencien una estructura característica del període: conformats per columnes sobre les quals es desenvolupen les arquivoltes rematades per un gablet. La porta major, la dels Apòstols, mostra elements decoratius renaixentistes als extrems, fruit d’una intervenció posterior. Aquesta acull una imatge de la Verge del segle XV. L’altra portalada, més refinada, presenta una imatge de Santa Úrsula del mateix període. En el perfil exterior, a la capçalera, sobresurt el campanar d’espadanya.
La basílica, de tres naus de quatre trams, coberta amb voltes de creueria i rematada per tres absis, mostra a l’interior una riquesa extraordinària. Hi destaca el retaule xorigueresc de l’altar major (s. XVII), obra de Vicent Dolç, i les rosasses de vidrieres originals de l’escola valenciana del s. XIV.
Al segon tram de la nau central, al centre de l’església, sobre un arc rebaixat, s’aixeca un altre dels elements més destacats del temple, el cor (s. XV), una obra renaixentista de Pere Segarra que, per la impressionant escala i les característiques de la volta estrellada, és un exemplar pràcticament únic al món.
El que fa tan particular aquesta escala que comunica la part principal amb la del cor és la forma, ja que és de caragol i no es recolza sobre cap mur, sinó sobre un gran pilar format per setze columnes de diferents grandàries. A més, la barana està decorada per un total de quinze imatges que representen passatges destacats de la Bíblia, com ara el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis Mags. Aquestes representacions estan esculpides en la mateixa pedra de l’escala i són policromades. Els encarregats de dur a terme aquesta obra del segle XV van ser dos escultors: Antoni Sancho, natural de Morella, i Giuseppe Belli, italià.
No obstant això, aquestes no són les úniques figures que criden l’atenció a l’interior de l’església. Justament al rerecor, està representat el Judici Final. Una de les figures més característiques és la de la cantonada esquerra de la figura de Jesús, on hi ha una espècie de mico encadenat a la columna. També estan representats en una major grandària els Apòstols i la Mare de Déu.
Junt amb els elements mencionats, cal destacar la capella de la Comunió (s. XVII), l’orgue barroc (s. XVIII) i el Museu Arxiprestal, ubicat a la sagristia. L’orgue monumental que encara es conserva, creat per Turull, de l’escola Aragonesa, el 1719, es pot gaudir hui amb el so ple dels més de 3.000 tubs cada diumenge i en el Festival Internacional de Música d’Orgue que se celebra a la capital dels Ports.
El Museu Arxiprestal mostra diverses pintures medievals i conserva còdexs antics sobre la història de Morella. Podem admirar-hi obres dels segles XV al XIX, i diverses i interessants peces de ceràmica, orfebreria, creus processionals com la de Sant Miquel, peces tèxtils litúrgiques, terns com els de Sant Vicent Ferrer o Benet XIII, el Papa Luna.
