Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El valencianisme republicà és producte del conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d’arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política.
L’exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d’Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.
L’estada, als baixos de l’Ajuntament, de l’exposició itinerant del Diccionari Català-Valencià-Balear assoleix un èxit esclatant durant dotze jornades. El diumenge 16 de desembre la visita de 4.000 persones obliga Manuel Sanchis Guarner a repetir la conferència de presentació deu vegades
1939-1962 La resistència cultural
La victòria aliada enfront de nazis i feixistes a la Segona Guerra Mundial no comporta la caiguda del franquisme com esperen les forces democràtiques de l’Estat espanyol, però l’aïllament internacional força el règim a tolerar algunes iniciatives culturals.
Lluny del derrotisme, els valencianistes reprenen la feina, tot i que restringida encara durant molt de temps a un àmbit editorial limitat a la temàtica poètica o folklòrica.
El primer nucli cultural s’articula al voltant de les tertúlies literàries de Xavier Casp i Miquel Adlert, antics dirigents socialcristians d’Acció Valenciana, que el 1943 funden Editorial Torre on Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés publiquen les primeres obres poètiques. El 1948, l’editorial edita clandestinament la revista cultural Esclat.
També el 1948, Ricard Sanmartín, fundador el 1912 de Pensat i Fet, la degana de les revistes falleres en valencià, crea l’editorial Lletres Valencianes.
El 1949, des d’un recuperat Lo Rat-Penat, Carles Salvador posa en marxa cursos de valencià en els quals col·laboren altres destacats lingüistes com Enric Valor i Francesc Ferrer i Pastor. Tots ells publiquen gramàtiques, ortografies, diccionaris… en una ingent tasca per alfabetitzar milers de valencians en la seua llengua.
El 1951 té lloc un fet molt significatiu, l’exitosa acollida, a l’Ajuntament de València, d’una exposició sobre el Diccionari Català-Valencià- Balear, la magna obra dirigida pels illencs mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, en la redacció de la qual hi col·labora intensament Manuel Sanchis Guarner.
El 1954, el patrici Nicolau Primitiu Gómez i Serrano crea Sicània, que a més d’editar la revista del mateix nom, esdevé l’editorial més important i prolífica d’aquesta etapa, que publica en pocs anys més d’un centenar de llibres en una dotzena de col·leccions temàtiques diferents que donen a conèixer una nova generació d’autors valencians.
