Segons l’estudi «Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2020», presentat aquest dijous per la Fundació FULL, que ofereix una perspectiva comparada dels últims deu anys al País Valencià, el 96,3% de la població valenciana llig. El que més, premsa (72,8%) i llibres (69%).
La lectura de llibres, de fet, ha crescut 14 punts percentuals en deu anys, i es consolida per damunt de la mitjana estatal. En relació amb l’última dècada, les tendències indiquen que al territori valencià, els còmics i les revistes disminueixen, els diaris es mantenen estables entorn del 72% i creix també el percentatge de lectors de pàgines web i xarxes socials (que se situen en el 59% i 51,2% respectivament). A més, el sector per edat que més llegeix és dels 14 als 34 anys, 98,8%.
En la presentació hi han participat el president de FULL, Jesús Figuerola, i la directora de projectes de la fundació, Teresa Val, la qual ha llegit un escrit del catedràtic de Sociologia i exvicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, que no hi ha pogut assistir presencialment.
Des del 1999 fins al 2011, aquests estudis es van fer anualment a petició de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. La Fundació FULL els va reprendre en 2018, ampliant la mostra de persones enquestades de mig centenar a més d’un miler (l’enquesta de 2020 s’ha conformat amb una mostra de 1.224 entrevistes, entre una població de 10 anys o més).
FULL assegura la investigació amb l’objectiu de conéixer el comportament lector de la població resident al País Valencià en el moment actual. La informació obtinguda permetrà la formulació i avaluació de futures accions i plans de lectura.
«Tenim un país molt divers i a l’hora d’actuar, hem de tenir ben presents les diferències que enriqueixen la nostra societat. No és la mateixa realitat la d’Alcoi que la del Baix Segura», ha afirmat Figuerola. Per això, Val ha anunciat que en els mesos vinents es duran a terme estudis sectorials més minuciosos: «Hi ha moltes dades i podem veure’ns aclaparats, però n’hi ha molt a interpretar».
Lectura en valencià, pas a pas
El nombre de lectors en valencià també ha augmentat. El professor Ariño destaca que els lectors habituals estan estancats al 3%, mentre que sí que hi ha hagut un augment dels lectors ocasionals, al 44%.
Figuerola ha assenyalat que s’hauria de llevar importància a la xifra del 3%, ja que es refereix a persones que suposadament només lligen en valencià, i remarca el fet que, a poc a poc, el nombre de persones que lligen en valencià, en castellà i en altres llengües, ha augmentat 4 punts percentuals del 2010 al 2020. «La mitjana està entorn del 40%, però per exemple, a les comarques centrals, la lectura en valencià està més consolidada (20 punts per sobre de la mitjana del País). Una xifra molt bona», ha afirmat el president de FULL
Figuerola també ha volgut posar el focus en la importància que les famílies atorguen a la lectura. El 80% dels enquestats afirmen llegir als seus fills i filles menors de 6 anys. D’aquest 80%, quasi el 60% ho fa també en valencià.
Atenció a la digitalització
El catedràtic de Sociologia, Antonio Ariño, també apunta cap a la digitalització de continguts. Els lectors que almenys lligen una part en format digital creixen molt ràpidament. Si el 2018 eren el 74%, en 2020 ja són el 78%. «Podem parlar d’una progressió notable de la població que llig en format digital», afirma Ariño. En termes generals ha passat en deu anys del 45% (2010), al 78% (2020). En el cas concret de la lectura de llibres ha passat en una dècada del 6% al 30%.
El format digital és precisament dels pocs índex en què la mitjana valenciana queda per sota de l’espanyola. El percentatge de població lectora en format digital al territori valencià és inferior en tota classe de mitjans. En el cas de llibres suposa un 78% enfront del 82% espanyol; a les xarxes, el 51% enfront del 58%. Així, «podria dir-se que hi ha un retard determinat en la configuració de la societat digital» al País Valencià, afirma Ariño, qui també explica l’estranyesa d’aquestes dades, ja que l’enquesta d’equipament i ús de les tecnologies a la llar mostra nivells similars.
La venda, a les llibreries
Respecte a l’obtenció dels llibres, es contemplen tres situacions: compra/regal, visita a biblioteques i préstec, i descàrregues a la Xarxa. El 63% afirma haver comprat algun llibre al llarg de l’any, el 31% afirma haver sigut soci de biblioteques el 2020 i, respecte a la lectura digital, un 57% adquiriria lectura gratuïta a la Xarxa i un 12% afirma que «sempre les paga». Quant a la compra, el canal principal de compra de llibre continuen sent les llibreries tradicionals, mentre que a les compres efectuades per Internet, Amazon destaca per damunt de la resta de plataformes. I l’augment més destacat en 2020 de les compres de llibres ha estat per Internet (del 10% en 2018, al 16,5% en 2020).
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
