El 15 de maig del 2011 va començar el Moviment del 15-M o dels Indignats, protestes ciutadanes pacífiques que reivindicaven un canvi radical en la política i la societat espanyola. Un moviment social de caire altermundista, contrari als poders econòmics i polítics que provocaren la crisi econòmica internacional iniciada el 2008.
El moviment, de caràcter global, va adquirir unes característiques específiques en cada país. A l’estat espanyol el moviment, encapçalat per col·lectius com ara Democracia Real Ya, es va donar a conéixer amb el nom de 15-M en les setmanes anteriors a les eleccions municipals i autonòmiques del 15 de maig del 2011. Van ser precedides per les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab a països com Tunísia, Egipte, etc. Aconseguí un important ressò mediàtic i notorietat social arreu del món mitjançant les acampades a les principals ciutats de l’Estat, especialment a la Puerta del Sol de Madrid i la plaça de Catalunya de Barcelona. El model organitzatiu del moviment 15-M va servir posteriorment per organitzar les mobilitzacions als Estats Units, on es van fer acampades a diverses urbs i, també, davant de l’edifici de la borsa de Nova York.
El moviment en va focalitzar l’actuació en la denúncia de les «retallades» que afectaven, d’una manera especial, el sistema educatiu i sanitari i va fer extensiva la solidaritat a diversos col·lectius —com els joves aturats o els desnonats— que patien directament les conseqüències de la crisi. El 15-M era un moviment interclassista i intergeneracional que aglutinava diversos col·lectius ciutadans. Entre els indignats hi havia una presència important de joves amb formació universitària i un notable domini de les TIC.
El moviment expressava la necessitat de regeneració democràtica del país i volia potenciar noves formes de participació directa. Fruit de l’experiència acumulada pels principals activistes, el moviment presentava una estructura organitzativa complexa que utilitzava les xarxes socials i no mantenia una estructura jeràrquica i piramidal ni líders reconeguts, ja que els portaveus eren rotatoris. Era un moviment de caràcter deliberatiu: les decisions es prenien per consens o per majoria en les assemblees celebrades a la plaça pública o en les discussions que es produïen en línia.
El moviment va aconseguir consensuar un programa de mínims, però es va desmarcar de partits, sindicats i altres institucions. La majoria de membres s’autodefinien com a simpatitzants d’esquerres traïts pel paper de la classe política actual i en particular pels partits i sindicats tradicionals. Malgrat els intents d’estigmatització per importants sectors de la premsa, el moviment va sintonitzar amb una part important de l’opinió pública i va assolir mostres d’adhesió i de solidaritat d’amplis sectors de la ciutadania (més d’un 65% dels ciutadans espanyols manifestaven simpatia pel moviment dels indignats). L’èxit del moviment, que en un primer moment fou ignorat pel sistema polític i mediàtic, va ser situar en el centre del debat públic temes com els de la corrupció política, l’esclerosi de l’actual sistema democràtic i la denúncia de la connivència entre el món polític i el món financer davant la crisi financera global.
València es va sumar amb retard a l’onada de rebel·lió juvenil (i no tan juvenil) que va marcar la campanya electoral a l’Estat. Va resistir després del 22-M, després de diverses cadenes humanes com a protesta, després d’assaltar pacíficament el Banc de València o de seure davant de la Borsa.
A partir de l’octubre del 2011, membres d’aquestes assemblees van acabar creant plataformes, associacions, cooperatives i projectes polítics, entre altres col·lectius nascuts arran del Moviment d’Indignats, en els quals participen en l’actualitat.
Fonts: «Deu anys del 15-M: més herència als moviments socials que a les institucions», ACN-NLV, 2021 / Rodrigo Terrassa, «Diez días en la plaza 15-M», El Mundo, 2011 / Enciclopèdia Catalana
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
