El 9 de maig del 1409 fra Joan Gilabert Jofré va fundar l’Hospital de Folls i Innocents a la ciutat de València, el primer hospital psiquiàtric del món.
A l’Europa del XIV, diverses ciutats com Uppsala, Bèrgam o Hamburg, entre altres, tenien cel·les especials als hospitals on tancaven els malalts mentals. Però no eren manicomis tal com ara els entenem. Tampoc no hi havia un tractament mèdic específic per a aquest tipus de malalts. En aquella època als bojos se’ls tancava, se’ls castigava o se’ls maltractava perquè se’ls considerava generalment éssers posseïts pel dimoni. Però el destí d’aquests malalts va començar a canviar per primera vegada en la història precisament a València un divendres 24 de febrer del 1409.
Aquell dia fra Joan Gilabert Jofré, un religiós mercedari que va predicar amb Sant Vicent Ferrer, es dirigia a la catedral, on havia de fer el primer sermó de la Quaresma, quan va observar com un grup de joves assetjaven i colpejaven un pobre boig que es trobava sol al carrer. El pare Jofré, commogut per l’escena, va renyir els joves pel seu acte, mentre donava empara al boig i el va dur al seu convent per donar-li refugi i curar-li les ferides.
Dos dies desprès, durant el seu sermó de Diumenge de Quaresma a la catedral, va parlar del fets amb molta emotivitat i va insistir davant de tots els assistents a la missa en la necessitat de donar ajut als qui patien trastorns mentals i es trobaven pels carrers, per evitar la «persecució irracional, tant més cruel com més innocents, impotents i irresponsables en són les víctimes».
Aquella escena del Pare Jofré amb el foll va ser magistralment interpretada i dibuixada per Joaquim Sorolla en 1887 en un quadre titulat Pare Jofré, defenent un foll, que actualment esta penjat a la Sala Vella del Palau de la Generalitat Valenciana.
El sermó del pare Jofré va impressionar els burgesos, que aquell mateix dia van decidir aportar els fons necessaris per començar la construcció d’un hospital per acollir els malalts mentals que es trobaven abandonats pels carrers de la ciutat. Poc temps després, el Consell General de la ciutat aprovava la iniciativa. El cert, però, és que quan el Pare Jofré va fundar l’Hospital disposava d’una gran quantitat d’informació que era el resultat d’un llarg i exhaustiu estudi elaborat durant anys. Malgrat que lesmalalties mentals afectaven grups importants de població, en l’imaginari popular estaven fortament estigmatitzades. Els afectats rebien el nom d’orats, folls o endimoniats. No rebien cap tipus d’assistència. Eren sistemàticament exclosos del sistema social i acabaven morint per la violència, per inanició o per hipotèrmia.
A les causes estrictament genètiques o neurodegeneratives s’hi sumaven condicionants que afavorien el desenvolupament d’aquestes malalties. L’alcoholisme –molt generalitzat– n’era una de les principals causes. També les malalties de transmissió sexual, les infeccions contretes per la mossegada d’un animal –una rata o un gos–; les trombosis cerebrals anomenades «feridura» o «basca», o els beuratges tòxics elaborats per fetilleres. Amb el pare Jofré es va donar el primer pas per catalogar les patologies psíquiques i donar suport a les persones que les patien. I es va posar la primera pedra per convertir València en un pol d’investigació mèdica d’àmbit continental.
L’hospital estava situat en el que havia estat una casa amb hort als afores de la ciutat, al costat del portal de Torrent de la muralla cristiana.
Aquell portal va passar a ser conegut des d’aquell moment com el «Portal dels Bojos» i també «Portal del Innocents», i el carrer en què tindria l’entrada principal fou anomenat Carrer de l’Hospital, nom que perdura a hores d’ara, passats més de sis segles des de la seua fundació.
Les obres de l’hospital van començar el 9 de maig del 1409, només dos mesos i mig després del sermó. Finalment l’1 de juny del 1410 es va inaugurar el primer hospital manicomi del món amb el nom d’Hospital d’Innocents, Folls i Orats, que es va posar sota l’empara de la Verge Santa Maria dels Innocents. Les normes de l’Hospital de folls de València, autoritzades pel Rei Martí l’Humà, indicaven «que el Clavari de l’Hospital poguera recollir per grat o per força els bojos que trobara per la ciutat, no comprenent-se en aquesta mesura els que els seus pares o curadors tingueren tancats».
El Clavari o Hospitaler tenia dues funcions: la recollida de bojos per la ciutat i el manteniment del bon funcionament intern de l’hospital.
Pel que se sap, el tracte als bojos era correcte. El fet de tindre els dements en un lloc adequat, protegint-los de la fam, del fred i dels maltractaments, ja era un avanç social molt notable per a aquella època. Però, a més, se’ls dispensava també un tractament específic per a la seua malaltia que girava al voltant de la teràpia ocupacional: els homes en l’horta i les dones teixint. Molt prompte, hi van aparèixer també els criteris de classificació dels dements, especialment la distinció entre els curables, que eren objecte d’esforços terapèutics, i els incurables, als quals se’ls proporcionava allotjament i custòdia.
L’any 1512 el Consell de la ciutat de València va decidir unificar tots els hospitals existents de la ciutat en aquest hospital, i va ampliar la seua cobertura als malalts de totes classes i també als expòsits —els nadons abandonats pels seus pares—, passant a anomenar-se Hospital General,nom que ha perdurat diversos segles.
En el segle XV es van obrir manicomis en diverses ciutats de la Península, com ara Barcelona el 1412, Saragossa el 1425 i Sevilla el 1436, entre d’altres, però el de València, obert l’any 1410, està considerat el primer del món.
Fonts: Marc Pons, «Mor el Pare Jofré, el creador del primer hospital psiquiàtric del món», El Nacional, 2017 / «24-F: El día en que se lanzó el padre Jofré», Levante-EMV, 2006 / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
