Aquest dimecres s’ha commemorat el 76è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini nazi de Mauthausen-Gusen i els ajuntaments de Sagunt (el Camp de Morvedre) i de Paterna (l’Horta Nord) han homenatjat els seus veïns deportats en aquest camp de concentració.
Quan els soldats estatunidencs van arribar a Mathausen i Gusen el 5 de maig del 1945, hi van veure una gran pancarta que posava: «Los españoles antifascistas saludan a las tropas liberadoras», ja que els camps estaven plens de presoners polítics sobretot. Uns 600 eren valencians. Malgrat que no es coneixen les xifres exactes, es calcula que hi va haver més de 125.000 víctimes mortals.
Bona part eren republicans que es van exiliar a França al final de la Guerra Civil i que es van integrar a l’exèrcit francès o a la Resistència francesa, tot i que també hi havia dones i xiquets provinents dels camps de refugiats de la Catalunya Nord. Quan l’Alemanya nazi va ocupar França, molts d’aquests republicans van ser traslladats als camps nazis, gràcies a l’acord que va signar amb el règim de Hitler l’aleshores ministre de Governació i cunyat de Franco, Ramón Serrano-Suñer.
Pérez Garijo ha lliurat els «Taulells de la Memòria» a l’Ajuntament de Sagunt
A Sagunt, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, i l’alcalde de la capital del Camp de Morvedre, Darío Moreno, hi han participat en l’homenatge als quatre veïns de Sagunt que van lluitar per la llibertat i pels valors democràtics, i van ser víctimes de l’holocaust nazi: Ramon Agustí Hervás, Joan Barberà Solà, Francisco García Ancejo i Andrés Villaplana Rius.
Amb aquest acte, la Conselleria ha reprès el projecte «Construint Memòria», en pausa a causa de les restriccions de la COVID-19. Pérez Garijo ha lliurat a representants de l’Ajuntament els «Taulells de la Memòria» que se situaran en un lloc visible per tal que «els seus noms i les seues històries queden per sempre en el record col·lectiu de la localitat», ha dit.
La consellera ha destacat que aquests homenatges «no són exercicis de nostàlgia, sinó la posada en valor d’uns testimonis de coherència, a costa fins i tot de la pròpia vida, que es projecten cap al present i el futur».
La cerimònia també ha comptat amb la presència de la secretària autonòmica de Qualitat Democràtica, Toñi Serna; el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, i representants de familiars de les víctimes, de la delegació valenciana d’Amical Mauthausen, així com d’entitats memorialistes.
Pérez Garijo ha posat èmfasi en la importància de «lluitar pels mateixos valors, conscients que les amenaces contra la llibertat estan sempre a l’aguait. Ells van lluitar i van morir perquè hui nosaltres poguérem ser lliures, i finalment el feixisme va ser derrotat».
Tanmateix, ha recordat que el feixisme «no va ser derrotat del tot ni a tot arreu al mateix temps i no per sempre. Per tant, tenim un deute amb ells. El deute del reconeixement al seu sacrifici i, sobretot, l’obligació de continuar la lluita que ells van sostindre». «Hem de lluitar per aconseguir un món millor, on la justícia i la dignitat humana no siguen aixafades per l’explotació, l’odi, la violència i la força”, ha recalcat la consellera.
Paterna recorda tres veïns deportats amb les «Pedres de la Memòria»
L’Ajuntament de Paterna s’ha adherit al projecte «Stolpersteine», una iniciativa artística mundial que té com a objectiu recordar les víctimes de l’exili i la deportació nazi mitjançant la col·locació de pedres de formigó amb forma de llamborda, fetes a mà i recobertes per un full de llautó. Així, s’han instal·lat tres pedres en honor de tres paterners presoners de Mauthausen-Gusen: Miguel Liern, Manuel Peris i José Martí.
En un acte amenitzat per la música d’un violoncel i amb tots els protocols de seguretat anticovid, les famílies d’aquests tres veïns, acompanyades per l’alcalde, Juan Antonio Sagredo, el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera i membres de la corporació municipal, han col·locat aquestes pedres, que porten gravades les dades de les víctimes, en un jardí lateral del consistori i al costat d’una placa commemorativa en memòria seua.
Durant l’homenatge, el batlle ha destacat que «aquestes pedres simbolitzen el reconeixement, el record i l’homenatge de tota la ciutat de Paterna a aquests tres herois que van patir la barbàrie dels camps de concentració, van lluitar per la llibertat, la democràcia i els drets humans i constitueixen un pas més del compromís de l’equip de govern socialista amb la memòria democràtica i la dignificació de les persones».
L’Ajuntament, a través de la regidoria de Cultura, ha tramitat la confecció d’aquestes pedres, obra de l’artista alemany Gunter Demnig, a través de la Fundació Stolpersteine per contribuir a donar visibilitat a la història de la ciutat i dels seus veïns.
La regidora de Cultura, Teresa Espinosa ha assenyalat que «aquestes pedres se sumen a altres reconeixements que, des del consistori, hem dut a terme a aquests tres veïns, com ara el documental que narra la seua història, El pas per l’infern, o la Insígnia d’ or de la Vila de Paterna que, a títol pòstum, els vam lliurar el 2016 en reconeixement a la seua valentia i superació».
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
