El 24 del març de 1901 va nàixer a Vila-real el botànic i farmacèutic Manuel Calduch i Almela. El cognom Calduch va unit indissolublement a Vila-real des que, a finals del segle XIX, s’establira a la ciutat l’apotecari Vicent Calduch i Solsona, el creador entre altres savis remeis del famós ungüent «Dermo-Suavina Calduch», conegut popularment com «suavina». Un ungüent molt beneficiós per alleujar els efectes del fred a les mans i el rostre dels llauradors. A la nissaga dels Calduch, que es perllonga ja en quatre generacions de farmacèutics a distintes poblacions de les comarques valencianes del nord pertanyen, a més dels germans majors Vicent i Àlvar, que van exercir a Castelló de la Plana i a Barcelona, Josep, continuador de la tasca de son pare a l’oficina del carrer Major de Vila-real, i Manuel, apotecari a Almassora i botànic excepcional.
El més xicotet dels germans Calduch és, sens dubte, un dels més destacats homes de ciència que ha donat Vila-real, malgrat que la seua activitat en altres indrets ha fet que fins fa poc de temps la seua personalitat no sempre haja estat ben coneguda i estimada. Hui, a la capital de la Plana Baixa, el passeig al Termet, un carrer i un col·legi públic li reten homenatge i fan present i conegut, si més no, el seu nom entre els veïns.
Manuel Calduch Almela va realitzar els seus estudis de Farmàcia a Barcelona, on es va llicenciar als vint-i-dos anys. Allí va encetar també dos fets essencials en la seua trajectòria, el manteniment d’una bona forma física jugant al futbol en l’equip d’aficionats de l’Espanyol de Barcelona, i l’amistat amb el professor Pius Font Quer, de qui va ser alumne i al qual va acompanyar fent les seues primeres expedicions botàniques al massís del Montseny.
Després d’una breu estança a Sant Mateu (el Maestrat), Manuel Calduch va obrir farmàcia a Almassora el 1925, una activitat que mantindria fins a la seua mort. La seua humanitat i caràcter extravertit el van fer popular i estimat a la població, on va arribar a exercir, als anys de la República, com a jutge de pau (la qual cosa li va motivar també enemistats polítiques i el fet que, el període posterior a la guerra civil, la seua farmàcia fora intervinguda pel règim franquista).
Senzill i cordial, proper sempre als més humils i necessitats, era fàcil veure’l sempre mantenint amena conversació en torn a temes agraris, mariners o científics, acudint al futbol o als bous, o jugant a les cartes amb els seus amics. Al 1939 va patir la repressió de la dictadura que, amb la justificació de la seua pertinença a la lògia maçònica «Sol Naciente» de Vila-real, el va sancionar amb la inhabilitació absoluta perpètua per a l’exercici de qualsevol càrrec de l’Estat, corporacions públiques i consells d’administració d’empreses privades.
Mentrestant, continuava amb interès tasques d’investigació farmacèutica, i a ell es deuen preparats com els segells de quinina o l’antianèmic «Hemegenol» que van ajudar a eradicar les febres terçanes que eren endèmiques a la zona, solucions insecticides de pelitre que foren remei eficaç contra la sarna i altres afeccions parasitàries, també antitussigens i laxants, i fins i tot va col·laborar en investigacions mèdiques per a la determinació de l’antibiòtic més adient contra determinat tipus d’hepatitis freqüent al nostre país.
Simultàniament a aquesta dedicació professional, Manuel Calduch va anar desenvolupant la seua afició naturalista, recorrent a peu repetidament les serres del Desert de les Palmes, de Les Santes, del Carbó i del Penyagolosa i recollint un importantíssim herbari d’aquestes comarques. La seua cordial relació amb Font Quer i amb el botànic Oriol de Bolós, amb el geòleg Sos Baynat i els doctors Rivas Goday i Fernández Galiano, entre altres erudits, li van conformar un ampli coneixement de les disciplines biològiques i li permeteren reunir per si mateix una col·lecció botànica de més de set mil espècies.
Tot i això, la seua modèstia no el motivava a difondre els resultats de la seua curiositat científica més que de paraula amb els seus col·legues i amics, fins que el 1956 l’Institut Botànic Cavanilles, organisme depenent del Consell Superior d’Investigacions Científiques el va becar per a la confecció d’un estudi complet sobre la flora i la vegetació de la demarcació de Castelló. Des d’aleshores va començar la difusió dels seus treballs i descobriments en els mitjans científics de l’Estat.
Calduch va participar també en l’ambiciós projecte d’exploració de les illes Columbretes, patrocinat pel Programa Biològic Internacional de la Unió Internacional de Ciències Biològiques que, si bé no va assolir plenament tots els seus objectius, li va permetre incrementar exhaustivament el seu herbari. Després d’aquesta experiència va continuar treballant als illots de la costa valenciana, a Tabarca i a Benidorm, i també a Mazarrón. L’any 1968 va fer públic el seu descobriment de la Setaria adherens, una varietat fins aleshores desconeguda i que ell va anomenar «fontqueri» en homenatge al seu mestre i amic. Al gener de 1981 va donar el seu herbari a la càtedra de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València.
Des de fa uns anys, a Vila-real, hi ha el Passeig Botànic Calduch, una senda a la vora del riu Millars que conserva la frondosa vegetació d’ombria que Manuel Calduch va començar a recollir i classificar en forma d’herbari.
Fins als seus darrers anys, com a membre de la Societat Excursionista de Castelló de la Plana va continuar participant en activitats i expedicions, transmetent a joves i grans la seua cordial humanitat i una constant d’estima a la seua terra, a les seues tradicions i a la seua llengua.
Va publicar en valencià molts dels seus escrits, no sols de caire científic, sinó també literari com ara l’obra Enyor (1960), una emocionada descripció de la natura i de la història del seu poble, plena de sensibilitat i evocació.
Manuel Calduch i Almela va morir el 23 de novembre del 1981.
Dermo-Suavina Calduch
Amb més de 130 anys d’història, «Dermo-Suavina Calduch» és una marca emblemàtica que forma part del record personal de diverses generacions. Des de les primeres caixetes de fusta en què es va comercialitzar el 1880 a Vila-real, la «suavina» sempre s’ha caracteritzat per l’ús d’ingredients naturals i l’eficàcia d’aquests per a la cura dels llavis.
El 1880, Vicent Calduch Solsona va elaborar una pomada com a remei per als llavis tallats dels treballadors del camp. En poc temps, l’«Ungüent de Vila-real» es va popularitzar entre els habitants dels pobles de la comarca que s’acostaven a la farmàcia del carrer Major per comprar aquest producte. El 1940 va començar a envasar-se en una caixa de metall i el 1965 es va introduir el plàstic.
La fórmula de la «Dermo-Suavina Calduch» és una combinació d’olis essencials i mentol en un vehicle gras, que ha romàs inalterada fins als nostres dies. Es continua fabricant a Castelló de la Plana per la cinquena generació de farmacèutics que dirigeixen els actuals Laboratoris Calduch. Aquesta marca de tradició familiar no ha necessitat modificar la seua essència per arribar a l’actualitat.
Fonts: Calduch Laboratorios / Vilapèdia
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
