El 14 de març del 1952, es consumava l’ordre signada el dia anterior pel dictador Franco d’execució de cinc membres del grup de guerrillers anarquistes «Talión» de la resistència antifranquista maqui. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 15/03/1952), van ser executats Pere Adrover Font (de 41 anys); José Pérez Pedrero, àlies Tragapanes (de 23 anys); Santiago Amir Gruañas, àlies Sheriff (de 37 anys); Genís Urrea Pena (de 55 anys) i el líder del grup Jordi Pons Argilés (de 37 anys). Els cinc membres de «Talión» havien estat detinguts a finals del 1949, acusats de cometre sis assassinats i de diversos atracaments a bancs i empreses (principalment del gremi de la construcció) i condemnats ―per un tribunal militar― a morir afusellats.
Malgrat que les autoritats franquistes i la premsa captiva del règim els va presentar com un banda organitzada de gàngsters, el procediment judicial i la pena imposada revelen clarament que van ser jutjats i condemnats com a dissidents polítics del règim franquista (els delinqüents comuns eren jutjats per tribunals civils i, si el tribunal decidia la pena capital, executats pel mètode del garrot vil). El grup «Talión» era part d’un entramat clandestí de resistència armada, els maquis, que a Catalunya estava format pels guerrillers de les Joventuts Llibertàries (anarquistes), el Front Nacional de Catalunya (integrat per membres d’Estat Català) i per l’Agrupació Guerrillera de Catalunya (creada pel PSUC) i que actuaven, principalment, a les comarques pirinenques i a l’àrea metropolitana de Barcelona.
El 26 de gener del 1939, les tropes franquistes van ocupar Barcelona i de seguida van començar els consells de guerra. Primer, a gent molt significativa, que va ser afusellada al castell de Montjuïc. Però de seguida es van començar a fer les execucions al Camp de la Bota. Als arxius militars de l’època hi ha detalls dels consells de guerra, com ara els denunciants i els testimonis.
El Camp de la Bota es va triar com a lloc d’execucions perquè estava allunyat de la ciutat, i perquè a ulls dels franquistes era un lloc despoblat: els barraquistes no comptaven per a ells. Tenia un altre avantatge, i és que ja hi havia un terraplè d’abans de la guerra, de quan s’hi feien pràctiques de tir, que proporcionava una paret de fons per posar-hi els afusellats.
S’ha calculat que a Barcelona es van fer uns 65.000 consells de guerra. Les condemnes a presó van ser nombroses. Les penes a mort, també, malgrat que algunes es van commutar per condemnes de presó. I, en total, es van afusellar unes 1.706 persones, la gran majoria al Camp de la Bota.
Les persones que estaven condemnades a mort no sabien quan serien executades. Se’ls comunicava el mateix dia, al pati de la presó. Aquella mateixa nit els carregaven en un camió i els portaven des de la Model, al carrer Entença, fins al Camp de la Bota. Una vegada executats, els tornaven als camions i travessaven de nou la ciutat camí del cementiri de Montjuïc. Allà, des d’un nucli de barraques que hi havia i que es deia Sobre la Fossa pel seu emplaçament, eren carregats en unes vagonetes i a través d’unes vies eren llançats a la fossa comuna. Després eren coberts de manera molt precària sense cap mena d’identificació.
Les execucions es van acabar el 1952 a petició del Vaticà, quan es va celebrar a Barcelona el congrés eucarístic. Durant el franquisme es van aixecar plaques i monuments a tot arreu per recordar les persones mortes i executades durant la guerra, molt especialment les del bàndol nacional. Però cap ni una sobre els executats la dècada posterior a la guerra. No va ser fins l’arribada de la democràcia que es va aixecar a Barcelona un monument en memòria dels executats pel franquisme, la majoria al Camp de la Bota.
Fonts: Marc Pons, «El règim franquista executa cinc maquis de Talión al Camp de la Bota», El Nacional, 2019 / Sergi Hernández, «El camp de l’horror», betevé, 2021
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
