Dos antifeixistes de l’Assemblea Popular Elda-Petrer hauran de declarar el 3 de febrer per un suposat delicte d’odi, després de la denúncia d’un Policia Nacional per cridar: “Els Borbons són uns lladres”, “La Policia tortura i assassina” i “Estat terrorista, estat feixista” en una manifestació. Els joves han d’acudir en qualitat d’investigats al Jutjat d’Instrucció Número 3 d’Elda.
Els càntics es van produir el passat 4 de juliol a la plaça d’Amèrica de Petrer, quan unes 25 persones es van concentrar al voltant de les 20 hores en una convocatòria de l’assemblea local per a mostrar la seua solidaritat amb el cantant i poeta Pablo Hasel. La mostra de suport es va produir després que el Tribunal Suprem confirmara la sentència de 9 mesos al raper català per enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia i a les forces policials.
En aquest context de protesta, precisament, es van produir els càntics. La Policia Nacional va recollir aquestes tres consignes, d’entre les que es van pronunciar i va identificar els presents. Més tard, amb la denúncia contra els dos joves, la policia els va acusar d’haver incorregut en un delicte d’odi per atacar la Casa Reial, els cossos i forces de seguretat de l’estat i l’organització política espanyola.
Dels dos acusats, un consta oficialment com a organitzador de la concentració i l’altre portava el megàfon en el moment de la concentració. Un fet que, pensen els joves, poden aprofitar per anar contra ells. Tanmateix, afirmen que els van agafar per casualitat, com podien haver denunciat a qualsevol altre, perquè “cada vegada un de nosaltres posa el nom com a organitzador. A l’assemblea tots som portaveus, és un col·lectiu i no hi ha cap líder”.
Els delictes d’odi i els col·lectius vulnerables
Els joves acusats es mostren sorpresos perquè se’ls haja acusat de delictes d’odi. “Aquest tipus és per a protegir col·lectius vulnerables i no creiem que la monarquia, la policia i l’estat ho siguen”. A més, l’antifeixista assegura que “són consignes certes i es poden provar, no ho diem nosaltres. El periodisme internacional i ara també l’espanyol va ple de proves dels delictes del rei emèrit”.
En aquesta consideració coincideix Laura Huerga, coautora del llibre Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació. Segons Huerga, “els delictes d’odi sorgeixen d’un acord internacional per a protegir col·lectius vulnerables -per raó de gènere, religió, orientació sexual, raça…- susceptibles que un crit d’odi alimente les agressions cap a ells. No és el cas d’aquests estaments”. En aquest sentit, la també editora pensa que els joves tenen tot el dret a expressar les seues opinions, que haurien d’estar emparades per la llibertat d’expressió.
Amb tot, els antifeixistes calculen que la causa no tindrà massa recorregut als jutjats perquè “l’acusació per delictes d’odi no s’aguanta”. Segons els seus arguments, “és una posició que es pot defensar, hi ha proves suficients per a donar suport al que vam dir i, en tot cas, són temes de debat”. Per a Laura Huerga, els cossos policials “s’acullen a la interpretació oberta del delicte d’odi per poder-ho perseguir”, i afegeix que es tracta d’un problema que sorgeix amb la Llei Mordassa, “quan la llei no és prou específica i concreta per a saber què és delicte i què no. Ací entra en joc la ideologia dels jutges, cosa molt perillosa”.
El perill de l’autocensura i la desmobilització
Així les coses, per als antifeixistes l’objectiu de la denúncia és clar: ficar por i desmobilitzar els moviments de base. “Busquen disciplinar-nos i acabar amb la militància”. Això no obstant, els antifeixistes no es penedeixen d’haver corejat les consignes. “Ens reafirmen en el que s’ha dit perquè és cert: se’ns cita a declarar per dir que els Borbons han robat, cosa que està demostrada; per dir que la policia tortura, tot i que hi ha centenars de proves; i per dir que l’Estat és feixista, i la nostra anàlisi és així perquè entenem que no s’ha trencat amb el Règim que va començar l’any 1939”.
Per a Laura Huerga la por pot provocar una conseqüència encara pitjor que la censura de l’Estat, l’autocensura. Segons el seu raonament, “no només hem de veure el perill en les accions repressives, hem de tindre molta cura i fer un exercici d’autocrítica amb la mateixa autocensura”. Per tant, segueix, “quan deixem de dir alguna cosa i ens desmobilitzem, l’autocensura guanya espai i s’amplia també el de la repressió”. Enfront d’això, conclou, “només hi ha una manera de defensar els drets i eixamplar el seu espai: exercint-los”.
Finalment, Laura Huerga considera que no es persegueixen de la mateixa manera els delictes d’odi quan provenen de l’esquerra i de la dreta. Per a Huerga, “els moviments que defensen les llibertats, com ara el feminisme, l’ecologisme o per l’habitatge (no només els catalogats ‘d’esquerres’) es persegueixen molt més que els mateixos fets quan provenen de la dreta”. De fet, pensa que “quan hi ha amenaces de l’extrema dreta, apuntant i assenyalant, no es fa cas i quan passa al contrari es criminalitza, es posen multes, sancions i penes de presó fins i tot exemplars perquè la resta de gent s’ho pense dues vegades, s’autocensure i es desmobilitze”.
La publicació d’aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
