L’obstinació reiterada en un corpus ideològic basat en mentides (la imposició del valencià, la conculcació de la llibertat individual d’elecció de l’ensenyament…), promogudes per VOX, en aquesta ocasió circumscrites a la ciutat d’Alacant, no ens hauria d’estranyar, perquè són part d’una estratègia que vol arraconar i liquidar la llengua pròpia del país.
Així, Vox ha pretés ara –i no serà l’última vegada que ho intente- que Alacant reste exclosa del territori de predomini lingüístic valencià que estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià d’ençà que s’aprovà l’any 1983. L’objectiu era clar: estretir encara més el marge de voluntarietat en l’aprenentatge acadèmic de la llengua als centres educatius i reduir a condicions de marginalitat la presència de la llengua en l’administració.
El Tempir, entitat que treballa per a la defensa i la promoció del valencià al sud, s’oposa frontalment a aquesta proposta d’eliminació de la llengua en la segona ciutat valenciana del país. Però per a El Tempir és molt més greu encara que la dreta extrema (PP) hi done suport per diverses raons:
- Perquè el PP persisteix a fer del valencià un instrument de confrontament polític que no pensa deixar en mans de Vox exclusivament per qüestions merament electorals.
- Per la voluntat del PP d’eclipsar VOX a Alacant amb una estratègia –la de fer seguiment de l’extrema dreta- que no ajuda gens a la fràgil situació sociolingüística d’Alacant ni, per extensió, del sud.
- Amb aquesta actuació es constata una vegada més la nul·la voluntat del PP de traure el valencià del debat polític i partidista, de manera que reitera la seua oposició a construir consensos que facen avançar el valencià a Alacant i isca de la constant precarietat a què és sotmesa.
- Per l’actitud hipòcrita del PP en qüestions lingüístiques arreu de l’estat: el que ha fet el 17 de desembre a l’Ajuntament d’Alacant (secundar la proposta de VOX) no s’atreviria a fer-ho a la Corunya (Galícia), cosa que demostra la seua doble vara de mesurar, però sí a Vitòria-Gasteiz (Euskadi). Allà on les consciències lingüístiques són més febles troben terreny abonat per a sembrar disbarats.
No obstant això, per a El Tempir la solució a aquest problema no passa solament perquè el moviment civil valencianista s’hi opose radicalment en contra i arrossegue part de la població alacantina cap a postures favorables a dignificar i incrementar la presència del valencià a la ciutat alacantina; passa també per la necessitat d’articular per a Alacant una estratègia territorialitzada i exclusiva d’impuls del valencià per part de les administració autonòmica valenciana en sinergia amb altres entitats públiques i privades que hi estigueren d’acord. Recordem que en el passat i fins fa ben poc, quan l’esquerra governava Alacant, no hi hagué ni estratègia ni coordinació en aquests aspectes: el PSOE alacantí no ha disposat mai d’un discurs lingüístic mínimament sòlid quan hi ha governat sol o coalligat, i els partits d’esquerra hi han exercit tàctiques lingüístiques titubejants i no gens agosarades amb honroses excepcions.
Per tant, El Tempir demana la necessitat urgent d’ordir aquesta estratègia territorialitzada per a la capital de l’Alacantí, tal com ho ha demanat per a altres ciutats del país com Valèncià, Castelló o Elx. En el fons el País Valencià no és sinó un país d’Alacants. Esperem i desitgem que aquest nou episodi vergonyós tampoc servisca perquè determinats sectors de la nostra societat persistisquen en els seus prejudicis i, en conseqüència, continuen veient el sud, i hui especialment Alacant, com una zona desafecta al valencià i que no se sent valenciana. Aquesta batalla l’hem de guanyar entre tots! No hi ha paradisos lingüístics.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
