Llegim amb sorpresa la notícia que l’alcalde d’Alzira ofereix els terrenys del fallit PAI de la Garrofera per a albergar una seu de l’exèrcit de terra. Aquesta proposta ens sorprèn per molts motius:
1. Al març de 2017 va ser Compromís per Alzira el partit que va incorporar en l’últim moment una modificació a la revisió del PGOU per a declarar la Garrofera com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola per a defensar-lo de futures reclassificacions, destacant el seu gran valor agrícola. Com és possible que aquest valor agrícola s’haja perdut en estos tres anys? S’ha evaporat per la calor?
2. Segons l’alcalde, la proposta suposarà una important inversió semblant a la que va suposar la instal·lació de la Ford a Almussafes i dissortadament, la comparació no pot ser més encertada, doncs de tots és conegut que la Ford d’Almussafes porta anys amb bastants problemes en la producció de vehicles i rebent molts milions públics per a no anar-se’n a altres països. És evident que la Ford d’Almussafes respon a un model de consum del passat, les noves generacions afortunadament ja no somien amb aprovar l’examen de conduir i comprar-se un cotxe, la indústria de l’automòbil fa molt temps que està sent subvencionada per l’Estat, i fins i tot així el seu futur penja d’un fil. A més el transport és el principal causant de l’emergència climàtica i cal reduir-lo a la meitat.
3. De la mateixa manera, les inversions en Defensa pertanyen a un model del passat, i així ha quedat àmpliament demostrat per la crisi sanitària mundial causada per la Covid-19. La pandèmia ha posat en evidència la indiscutible necessitat d’augmentar les inversions en Sanitat, Educació, Investigació, Pensions (moltes famílies sobreviuen gràcies a les xicotetes pensions dels avis), etc., en lloc de gastar l’escàs pressupost nacional en armament o en logística militar.
4. També cal remarcar que lam ateixa quantitat dediners, però emprats en temes socials i ambientals, creen molts més llocs de treball i beneficis per a tothom que quan es dediquen a temes militars. Un exemple clar és la compra d’armaments sofisticats, caríssims i amb molts intermediaris (i corrupció). Per cert, l’exèrcit espanyol arrossega un deute acumulat astronòmic, d’uns 30.000 milions d’€. A més, cada any es gasten més de 20.000 milions, a costa de tots nosaltres.
5. Hi ha nombrosos països sense exèrcit (com ara Islandia, Costa Rica, Panamà, Mauricio, Vanuatu i Tuvalu) i són precisament els que millor viuen en les seues regions. De manera que ací hauríem d’imitar-los, dissolguent o reciclant l’exèrcit espanyol per a protecció civil o vigilància forestal. Perquè, a hores d’ara, ningú va a invair-nos. I en cas d’una guerra, amb les armes NBQ actuals, cap exèrcit ens salvaria, perquè la destrucció total estaria assegurada.
6. Per això mateix els ecologistes som pacifistes. Quan els exèrcits utilitzen les seues armes, el medi ambient és una altra víctima de la destrucció. Hui més que mai, defensar el medi ambient és defensar la pau.
Així doncs, des de la Ribera en Bici demanem a l’Ajuntament d’Alzira que retire la candidatura de la ciutat per albergar la seu logística per a l’exèrcit de terra i que fomente un model econòmic basat en l’ecologia, la sostenibilitat i la cultura de la pau.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
