L’Ordenança Municipal de convivència cívica que pretén aprovar l’Ajuntament d’Alacant, afavoreix l’ús discriminatori dels espais de la nostra ciutat, i criminalitza usos com la mendicitat i la prostitució. Expulsa de l’espai comú als més pobres, les persones que viuen de la mendicitat, que dormen al carrer, treballadores del sexe, els que fan malabars o vigilen cotxes en aparcaments, i sí permet, per exemple, la instal·lació de terrasses en espais de pas.
Les mesures coercitives que promou, són les eines menys adequades per a aconseguir la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat. La imposició de sancions només aconseguirà criminalitzar més aquestes persones i col·lectius amb dificultats greus, duent la societat i les autoritats competents a donar-los un tracte com a delinqüents. Se’ls oculta, se’ls allunya del nucli urbà on la desprotecció és encara major, i se’ls persegueix, en lloc de treballar per a la seua defensa i atenció. La defensa i atenció de les i els treballadores del sexe, de les persones que es busquen la vida als semàfors o aparcaments, significa augmentar significativament la seua seguretat, protegir-los d’amenaces, violències i oferir-los oportunitats. La persecució, com és ben conegut, només augmentarà el patiment de malalties, violències (les institucionals incloses), accidents i la disminució de la seua esperança de vida.
Només amb un desenvolupament eficient de polítiques socials i econòmiques (no com multes i sancions), amb ampliació de recursos d’atenció, i suport a una xarxa d’atenció integral, s’aconseguirà la protecció social de les persones que es veuen situades en espais d’alt risc, com són els i les treballadores del sexe i les persones sense llar. El nostre Ajuntament no s’ocupa de millorar les seues condicions psicosocials, sanitàries i laborals, les seues necessitats de suport i econòmiques, ni de previndre els problemes salut que poden derivar-se de la seua situació vital. Les formes viure i de guanyar-se la vida a les quals s’han vist abocats suposa haver de suportar abusos i violències (entre les quals s’inclouen les institucionals) en una proporció major que la de la població general.
Viure al carrer, així com treballar en aquest, comporta el patiment d’una malaltia greu: l’exclusió; suposa l’aïllament, la falta d’informació sobre drets, i l’absència d’accés a aquests. El medi social en el qual vivim i el seu funcionament constitueixen els determinants que impacten en major grau sobre la nostra salut i possibilitats de vida. Aquesta Ordenança no ofereix cap millora ni mesura d’ajuda per a aquests col·lectius, sinó tot el contrari, els criminalitza i els expulsa. Els estudis de salut pública d’aquestes polítiques han mostrat el seu efecte nefast en tots els països i entorns.
En realitat l’ordenança és una declaració de guerra contra persones ja expulsades de la vida laboral i social. I es duu a terme al mateix temps que es disminueix l’eficàcia dels serveis socials al no renovar el contracte de 80 professionals des centres socials municipals. Així, l’Ajuntament dóna cites en els Serveis Socials per a dins de deu mesos. Es tracta del racisme antipobresa i anti-“immoralitat” de la que s’autoqualifica com a “gente bien“, la qual després es fotografiarà recollint aliments o joguets per a la “gent pobra” o manant “integrar-se socialment” a les “impúdiques” treballadores sexuals. Les polítiques contra els “vagos i roïns” i la de “fer seure un pobre a taula” ja l’hem vista en el passat.
Cal protegir les persones que viuen i treballen en espais que suposen un alt risc i perseguir aquelles que els assetgen, amenacen, extorqueixen o exploten; les persones que viuen al carrer, així com les que treballen en aquest, perden la confiança en els cossos i forces de seguretat, i la por de ser multats per aquests, farà que no s’atrevisquen a denunciar abusos sexuals, situacions de tràfic o d’explotació.
Les mesures coercitives amb finalitats recaptatòries, no garanteixen la resolució del conflicte, sinó que estigmatitzen i empitjoren la vida de les persones, i el seu èmfasi a buidar els carrers d’aquelles manifestacions vives que ens recorden i mostren la situació de pobresa i exclusió que viuen moltes persones produirà discriminació, violència i una deterioració de la salut pública, per la qual cosa hem de ratllar a l’Ordenança de cinisme. Cinisme que es veu per exemple quan penalitza la pertorbació per soroll als carrers, cosa que ens sembla bé, però permet una zona acústicament saturada en el centre de ciutat, zona que està judicialitzada davant la inacció del bipartit.
Aquesta ordenança ha de retirar-se. Si el que interessa realment és la convivència a Alacant, caldria:
– Crear des del municipi sistemes proactius de defensa i atenció dels i les treballadores del sexe, de les persones en situació de pobresa, i de les persones que es busquen la vida en els semàfors i aparcaments.
– L’empadronament de totes les persones que viuen a la ciutat, tinguen o no tinguen habitatge per a facilitar el seu accés als drets socials.
– Desenvolupar, de forma participada, un Pla d’Inclusió Social que realment aborde la problemàtica de la desigualtat i la pobresa d’una manera inclusiva.
El govern municipal és a temps de rectificar.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
