Ai Marieta, cuida’m bé,
que tinc l’ofici de llanterner.
Jo fent llanternes i tu filant,
passem la vida i anem menjant.
(Cançoneta popular recollida per Vicent Ventura)
Torrella és un poble situat al cor de la Costera de Ranes, zona que, juntament amb la vall de Montesa i el pla o l’horta de Xàtiva, forma part de la comarca de la Costera. El seu terme municipal, d’una extensió d’un quilòmetre quadrat, està emplaçat a la vora esquerra del riu Cànyoles i limita amb els de Xàtiva, Cerdà, Canals, Llanera de Ranes, Vallés, Novetlè i la Granja de la Costera. A més del sector principal, Torrella comprén nou enclavaments disseminats: els de la Carrasca, la Calçada i Cabielo a la Foia de Cerdà, una xicoteta plana regada per l’aigua del barranc de la Foia o de Fontanars; els dos de la Plana; els tres que hi ha entre les localitats de Vallés, la Granja de la Costera, Llanera de Ranes i Xàtiva, anomenats Verderol, la Carabassa i la Font Jordana; i, finalment, el del molí de Vallés. Tot i que, filològicament, el topònim Torrella entronca amb els derivats de la veu torre —torrella és diminutiu de torre—, etimològicament té un origen antroponímic. I és que Torrella deu el seu nom als seus amos feudals en època dels Àustria, els cavallers Torrelles, els quals van comprar l’alqueria cap a l’últim quart del segle XVI i se’n van fer càrrec entre 1607 i 1644, després de succeir la família Llançol al capdavant de la senyoria.
De Torrella era Francesc de Paula Jordi Climent Garrido, roder conegut com el Llanterner o el Llanterneret perquè eixe era el seu ofici. Nascut entre 1857 i 1859, estava casat quan va començar a acumular deutes amb la justícia. Feia un metre cinquanta-vuit centímetres d’estatura; tenia el pèl castany obscur, les celles del mateix color i els ulls castanys, el nas, la cara i la boca regulars i la barba poblada; i era de color sa. Vestia brusa llarga de color blau a ratlles i pantalons de cotó de mig color, també a ratlles; calçava espardenyes; i duia al coll un mocador de seda encarnat, lligat en forma de corbata, i al cap una gorra d’un color paregut al dels pantalons.
Al desembre de 1890, quan s’escapava del penal de Sant Agustí de València, arrossegava una condemna de l’Audiència de Pamplona per robatori i lesions greus, de la qual li’n quedaven vuit anys per complir. Posteriorment, a la darreria d’octubre de 1891, assassinava el fill de la seua amant a la masia del Terrater, ubicada a la vall de Bixquert de Xàtiva. Tot ocorria quan el jove, de dènou anys, s’oposava a anar a Xàtiva a arreplegar, tal com li havia demanat el Llanterner, «una comanda de diners feta a certa persona» per mitjà d’un anònim. Aleshores, el segon assestava una punyalada letal al primer i, a continuació, feia un clot al corral de l’heretat, on enterrava el cadàver després de tallar-li les cames. Seguidament, el bandoler de Torrella desapareixia, i ho feia tan a la desesperada que s’hi deixava oblidades una escala de mà i onze claus mestres. La mare de la víctima era empresonada per la seua presumpta complicitat en el crim, en vista del torbament que el jutge de Xàtiva havia advertit en ella quan li prenia declaració.
Mesos després dels fets esdevinguts a la masia del Terrater, el Llanterner organitzava una quadrilla de bandits, entre els quals figurava Josep Sanç Roig, de malnom el Fusteret o Gordó i natural de la Llosa de Ranes, qui a mitjan febrer de 1892 s’havia evadit del centre penitenciari de Xàtiva, «practicant un forat al teulat», per on va poder eixir al carrer. Des de mitjan juny de 1891, el Fusteret estava processat per homicidi frustrat, per ferir greument, de dos tirs, Miquel Mas Argente, dit Micalet Mas, al carrer del Calvari de Rotglà i Corberà [veg. Manel Arcos i Martínez, Micalet Mas de la Llosa de Ranes (1842-1913), Piles: Edicions del Sud, 2019, pp. 119-120].
A mitjan febrer de 1892, al cap de pocs dies que el Fusteret fugira de presó, el roder de Torrella i els seus companys eren sorpresos per la Guàrdia Civil en uns camps situats en els límits dels termes municipals de Llanera de Ranes i la Granja de la Costera. En l’operació, executada de matinada, era abatut el Llanterner arran de les ferides d’arma de foc que havia patit al pit, durant l’enfrontament mantingut entre bandolers i unitat d’ordre públic. Quatre dels components de la banda eren capturats vius i els seus efectes eren confiscats —dues escopetes i dues pistoles—. Entre els detinguts, es trobava el temut Carnisser. Tot seguit, el cos del torrellà era traslladat a Xàtiva en una llitera portada per quatre homes i, davant l’expectació que havia despertat entre els habitants de la contornada, «hi hagué necessitat d’exposar-lo a la plaça pública, on es va poder satisfer la curiositat de tots aquells que vivien acoquinats per les malifetes del malvat criminal». El Fusteret, en canvi, aconseguia salvar-se de la crema i alçava el vol, com també degué fer-ho el seu germà Modest, qui era arrestat dies més tard, davant les sospites de ser un dels que van arremetre contra l’escamot «que custodiava el cadàver del Llanterner».
La Guàrdia Civil, entretant, es desplaçava a la Canal de Navarrés a fi de registrar una casa dels voltants d’Anna. I allà decomissava els estris i els instruments que emprava la colla capitanejada pel bandit de Torrella, entre els quals hi havia tres caretes de pell de moltó negre, amb els nassos de llauna; una escala de corda amb dos ganxos de ferro, perquè poguera subjectar-se a balcons o reixes; una llima i una barrina; un descomunal matxet de sis centímetres d’ample; dues navalles menudes; una pistola del sistema Lefaucheux i del calibre 15; cera i motles per a fer claus; quatre claus mestres; claus ordinàries; comestibles, com ara abadejo i pa; i algunes de les pertinences del Llanterner, com un llibre sobre la vida del bandoler andalús Diego Corrientes i un altre sobre la història de la beata Agnés de Benigànim.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!