Les Torres Humanes en totes les seues variants s’estenen per tot el territori de parla catalana. Tant els Castells com les Muixerangues, uns tradicionals a Catalunya i altres al País Valencià, han sofert al llarg de les darreres dècades infinitud d’intercanvis. Són moltes les colles que han creuat El Sénia en una direcció o una altra per a fer mostra de la seua varietat de Torre Humana. No obstant això, que aquesta modalitat arrele en territori veí ha estat una feina molt més complexa i costosa. Un dels exemples més recents i amb un (a priori) èxit rotund és la Muixeranga de Barcelona (2018) la qual ha aconseguit portar i arrelar les muixerangues a la Ciutat Comtal. En el cas invers, els castells han tingut alguns intents poc coneguts i amb poca transcendència en el teixit cultural valencià, no aplegant a quallar en localitats com Paterna o Alcasser. Per contra, existí una colla a la capital de La Costera la qual va tindre una curta però intensa vida, la Colla Castellera Socarrats de Xàtiva (2006)
Arran de l’arribada de cinc persones (tres adults i dos xiquetes) procedents de l’Hospitalet de Llobregat i membres de la Colla Jove de l’Hospitalet decidiren provar sort i intentar dur-se allò que més els agradava, els castells. Es plantejaren si fer una colla castellera o muixeranguera i durant aquell mateix estiu del 2006 anaren a veure diferents assajos de muixeranga a localitats com Algemesí, Sueca o L’Olleria. Finalment i seguint la idea primigènia feren castells donats els seus coneixements i ambicions per dur a terres valencianes el món casteller.
A finals d’any ja contaven en una quinzena de membres i donaren legalitat a l’associació. El procés de captació encara no havia començat i solament en formaven part la gent més propera mitjançant el boca-orella. Tot i la poca gent, no els va impedir fer el primer assaig el 24 d’octubre de 2006. Contant ja amb nom, escut i vestimenta oficial la colla anava prenent forma. Amb camisa granada, color representant de l’escut de la ciutat, faixa negra i pantalons blancs la colla estava preparada per a eixir als carrers.
Ja entrat el 2007, la colla va iniciar una campanya de promoció amb la finalitat tant de difondre el món casteller com de captar nous castellers. Els assajos no pararen tot i la poca quantitat de gent, fet que els va fer no centrar-se únicament en figures castelleres les quals requereixen una quantitat més gran de pinya, començant així a provar remats de figures muixerangueres instruïts per muixeranguers de colles veïnes. Aquesta simbiosi és molt similar a la que va patir la colla dels Locos de l’Olleria els quals mesclaren estructures castelleres amb remats a l’estil muixeranguer. L’objectiu de la colla era augmentar el nombre membres per a poder créixer en figures i aconseguir fer alguna actuació on bastir figures.
La primera actuació es va fer d’esperar però fou el lloc idoni per a presentar-se en societat. Amb un escenari inigualable i amb una de les festes de Xàtiva més reconegudes i estimades, la Colla Castellera Socarrats de Xàtiva tingué el seu bateig a la processó cívica del Corpus, festivitat que estava en procés de recuperació. Bastiren un seguit de figures com pilars de 3 nets, remats muixeranguers o poms de dalt de castells de 3 i 4, tots ells sense pinya per la falta de membres. La gent va donar una bona rebuda a la colla. Aquell mateix estiu actuarien també a les festes de Sant Joanet on feren mostra del seu repertori eclèctic amb poms castellers amb l’anxaneta aixecada a mode muixeranguer.
La falta de suport institucional per part de l’alcaldia d’Alfonso Rus, la poca quantitat de socis i la manca d’un local propi, feren que la gent no acabara d’animar-se. Les torres humanes a Xàtiva, tot i la proximitat a la localitat de l’Olleria o a la comarca de la Ribera, eren una cosa desconeguda per la majoria de la població, els quals veien massa perillós alçar construccions humanes. Amb aquests factors en contra, la colla caigué en la desídia i es donà fi a un projecte possiblement atemporal que no va ser entés per una població que estava començant a renàixer. Indubtablement, aquesta curta però intensa colla fou el germen i aplanà el camí a futures iniciatives locals, entre elles l’actual Muixeranga de Xàtiva -La Socarrà- que tot i mantenir solament dos membres d’aquella primitiva colla, de manera indirecta preparà als xativins i xativines per a veure als seus ciutadans tocar el cel de Xàtiva.
En memòria d’En Ramón de Calasanz Reig
Membre fundador de la Colla Castellera Socarrats de Xàtiva
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
