Portem 400 anys d’investigació científica esbiaixada, 4000 anys, per fixar una xifra, fent ciència per i per a menys de la meitat de la població. Construint normes universals amb el que en realitat són només experiències i expectatives d’un grup de persones molt concret: homes caucàsics de cert nivell socioeconòmic; i considerant com una desviació de la norma qualsevol altra realitat. Els exemples són escandalosament nombrosos i molts d’ells són tristament recents. Com ha pogut passar això? Serà que la ciència no és objectiva? Que suposaria obrir la mirada?
Acompanyeu-nos en este viatge des de la invisibilitat femenina total o “afanoginia” com va definir la sociòloga Capitolina Diaz, a la necessitat de la utilització de la perspectiva de gènere en investigació com a motor d’innovació.
De professió curiosa, com indica el seu perfil de Twiter (@lluciinthesky), Llúcia Martínez és Llicenciada en Biologia per la Universitat de València i en Biologia Cel·lular per la universitat Paris Orsay, Doctora en Biologia per la Universitat Politècnica de València i amb dos màsters, un en bioinformàtica per la Universitat de València i altre en biotecnologia per la Universitat de Paris Pierre et Marie Curie. Actualment es la responsable del Servei de Seqüenciació Massiva de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO). Quan les seqüències d’ADN li deixen es dedica també a la divulgació científica intentant transmetre la bellesa del coneixement científic a totes les persones curioses.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
