Des del començament del brot mundial de COVID-19, la societat es pregunta si el SARS-CoV-2 romandrà en la població humana després d’aquesta etapa pandèmica inicial o podrà erradicar-se com va passar amb l’epidèmia de SARS de 2002.
Sense tractaments farmacèutics disponibles, les intervencions s’han centrat en el rastreig de contactes, la quarantena i el confinament. La intensitat, durada i urgència requerides d’aquestes respostes dependran tant de la forma en què es desenvolupe aquesta primera onada com de la propagació posterior del virus.
El nou estudi sobre la dinàmica de transmissió i la modelització de futures estratègies de distanciament social, publicat en la revista Science, apunta que la incidència total fins a 2025 del SARS-CoV-2 dependrà de la durada de la immunitat, de la qual els científics saben poc ara com ara.
Els autors de l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Harvard (als EUA) reclamen, per tant, que es realitzen de manera urgent estudis serològics longitudinals –com el que Espanya planteja iniciar– per a determinar el grau d’immunitat de la població, i si aquesta disminueix i a quin ritme.
Basant-se en projeccions de possibles escenaris de propagació del virus, el treball suggereix que, si bé el distanciament social pot suprimir molts casos crítics, la infecció ressorgirà una vegada que s’acaben aquestes mesures recarregant de nou els hospitals.
Així, els experts plantegen la possibilitat que es necessiten repetides mesures de distanciament social per a mantenir nivells manejables d’hospitalitzacions i morts per COVID-19 durant diversos anys, almenys fins a 2022.
“Les mesures de distanciament social puntuals probablement són insuficients per a mantenir els casos dins dels límits de la capacitat de vigilància intensiva als EUA”, va explicar en roda de premsa Stephen M. Kissler, un dels especialistes que va dirigir la recerca. “Per tant, en absència d’altres tipus de tractaments semblen necessaris els períodes de distanciament social intermitents”.
Probablement serà un virus estacional
Els experts en salut pública consideren cada vegada més improbable que el SARS-CoV-2 seguisca els passos del seu cosí més pròxim, el SARS-CoV-1, que va ser erradicat després de causar una breu pandèmia que va durar des de 2002 fins a 2003.
En canvi, la transmissió podria assemblar-se a la de la grip pandèmica i circular per temporades. Per això, conèixer la probabilitat d’aquest escenari és clau per a muntar una resposta efectiva.
Per a Rowland Kao, professor d’Epidemiologia Veterinària i Ciència de Dades en la Universitat d’Edimburg, “a mesura que la pandèmia disminueix, un possible resultat és que el nombre de casos disminuisca prou com perquè la malaltia siga erradicada. De no ser així, la COVID-19 tornarà”.
Utilitzant dades sobre l’estacionalitat de coronavirus humans coneguts i suposant certa immunitat creuada entre el SARS-CoV-2 i altres virus de la mateixa família, l’equip de Harvard va construir un model per a analitzar quant temps han de mantenir-se les mesures de distanciament social, projectant la potencial dinàmica de la malaltia en els següents cinc anys.
Basant-se en les seues simulacions, el factor clau que modula la incidència del virus en els pròxims anys és la velocitat a la qual disminueix la immunitat del virus, un factor que encara està per determinar. No obstant això, l’equip adverteix que en tots els escenaris simulats –inclòs el distanciament social únic i intermitent– les infeccions ressorgeixen quan s’aturen les mesures de distanciament social simulades.
Segons els autors, “quan el distanciament social es relaxe i en augmentar la transmissibilitat del virus a la tardor, pot produir-se un intens brot hivernal, que se superpose a la temporada de grip i supere la capacitat dels hospitals”.
El treball publicat en Science modela un altre escenari possible en el qual es mostra un ressorgiment del SARS-CoV-2 en un futur tan llunyà com 2025. “Les noves teràpies podrien alleujar la necessitat d’un distanciament social rigorós, però en la seua absència, la vigilància i l’allunyament intermitent haurien de mantenir-se fins a 2022”, argumenten.
Limitacions d’aquest treball
No obstant això, és important recalcar que aquest estudi suggereix possibles hipòtesis en lloc de fer prediccions fermes. Segons Mark Woolhouse, professor d’Epidemiologia de Malalties Infeccioses de la Universitat d’Edimburg, “és un excel·lent estudi que utilitza models matemàtics per a explorar la dinàmica de COVID-19 durant diversos anys. Però és important reconèixer que es tracta d’una guia; coherent amb les dades actuals però basada en una sèrie de supòsits que encara estan per confirmar”.
“Com a predicció de futur ha de considerar-se amb cautela, malgrat l’excel·lència del propi treball”, afirma Rowland Kao. “Però el seu valor depén de poder desenbullar els efectes combinats de tres factors que es produeixen simultàniament (immunitat, distanciament social i estacionalitat); cosa que resulta summament difícil”.
A més, caldrà tindre en compte que altres intervencions addicionals, com l’ampliació de la capacitat de la vigilància intensiva i una teràpia eficaç (amb fàrmacs o bovines), millorarien l’èxit del distanciament intermitent i accelerarien l’adquisició de la immunitat.
“Una feblesa del document és que els autors no modelen les intervencions socials específiques, com les dirigides a subconjunts de la població –el que es coneix com a segmentació– o les destinades a protegir a les persones més vulnerables a la malaltia –l’anomenat blindatge–”, afegeix Woolhouse.
“I en absència de tractaments o bovines, la segmentació i el blindatge ofereixen maneres de minimitzar els impactes més amplis del distanciament social. Això serà encara més important si, com suggereix aquest treball, viurem amb COVID-19 durant molt de temps”, acaba.
Necessitat d’estudis de seroprevalencia
Finalment, els autors deixen clar la necessitat urgent d’estudis serològics longitudinals per a determinar l’abast i la durada de la immunitat contra el SARS-CoV-2. Els resultats seran molt valuosos per a tractar d’entendre el que succeirà amb el nou virus en els pròxims anys.
“Aquestes anàlisis són especulacions importants i presenten un fort argument a favor de la necessitat tant de proves serològiques extenses per a determinar com d’estesa podria ser la immunitat, com d’una millor comprensió del temps que els individus retindran la immunitat després de la infecció”, afirma per la seua part Kao.
“Els estudis serològics seran molt importants per a comprendre l’abast de la immunitat de la població; el grau i la velocitat amb la qual disminueix. Quan es coneguen, aquests factors haurien de ser inclosos en aquests models”, insisteixen. “Fins i tot en el cas d’una aparent eliminació s’ha de mantenir la vigilància, ja que podria donar-se un ressorgiment del contagi fins i tot ja en 2024”.
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
