El passat mes d’abril el grup de Patrimoni Històric de la Policia de la Generalitat va intervindre cinc quadres falsos, atribuïts a Francisco de Goya i Diego de Velázquez, que anaven a vendre’s en el mercat com a autèntics per un valor de 76 milions d'euros. Aquestes obres es van incorporar a la mostra «Fals. L'art de l'engany o l'engany de l'art», del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), que ha aplegat 112 obres falsificades confiscades els últims anys, i que ha rebut durant els sis mesos que ha estat oberta 50.000 visitants.
D’altra banda, el 7 de setembre, pocs dies abans que tancara la mostra, la Comissària de la Policia de la Generalitat, Marisol Conde, i el cap del Grup de Patrimoni Històric, Antonio López, hi van comparéixer al saló d’actes d’aquest centre per a explicar els detalls de tres operacions iniciades el febrer d’enguany i que havien conclòs amb la detenció d’una dona per estafa i falsedat documental per intentar vendre cinc pintures falses atribuïdes a Goya, Joan de Joanes, Joan Miró i Pierre-Auguste Renoir. Tres d'aquestes haurien assolit en el mercat un preu de 2.058.000 euros, mentre que el dels altres dos quadres està encara pendent de valorar.
López va assenyalar que, encara que la falsificació d'obres d'art per a la venda sempre ha existit, els últims anys s’ha detectat un increment d'aquests delictes, ja que persones amb alt poder adquisitiu s'interessen per aquesta mena de compra per a blanquejar diners, igual que hi ha grups terroristes que també es dediquen a la compravenda d'obres falsificades per a finançar les seues activitats.
Els estafats ho denuncien «poques vegades»
També va indicar que, igual que succeeix quan s'accedeix a un bitllet fals, «poques vegades» els propietaris que han sigut estafats ho denuncien per a no quedar-se sense l'obra i sense els diners. Per això, quan tenen coneixement que han adquirit una falsificació proven de vendre-la a través de marxants i recuperar la inversió.
Els dos falsos Goya i el Joan de Joanes s'intentaven comercialitzar a través d'una sala de subhastes. Quant al Miró i el Renoir, va ser el mateix marxant d'art el que, abans de vendre les peces, les va presentar davant el grup de Patrimoni Històric per a comprovar si figuraven en les bases de dades com a sostretes, així com per a verificar-ne l’autenticitat i evitar cometre qualsevol il·lícit penal, segons va manifestar.
Documents d'autenticitat falsos
Algunes de les obres pertanyien a herències familiars, sempre acompanyades de taxacions o documents d'autenticitat falsos, ja que es pot «comprar» la voluntat d’algun expert perquè assegure que una peça és original, afirma David Gimilio, tècnic d’art valencià del Museu de Belles Arts de València que ha fet els obligats informes tècnics. «Això és una pràctica que es continua fent i si t’hi enfrontes, et pots trobar amb un problema seriós, ja que estàs trencant un negoci important. Un negoci que mou molts diners», afegeix.
És el cas de L'escena de la independència, de Goya, valorada entre 1.500.000 i 1.800.000 euros. Una obra que, segons explica Gimilio, «pot enganyar fàcilment» els compradors. Tanmateix, afirma, «hi ha alguns detalls que quan els analitzes amb cura indiquen que no és una peça de l’artista al qual es pretén atribuir». «Sovint és difícil esbrinar els Goya decomissats són falsos en cas que no sigues un gran especialista en aquest pintor, com ara Manuela Mena, cap de conservació del Museu del Prado. Són quadres de finals del segle XVIII o principis del segle XIX, de qualitat, restaurats, però no sabem de qui», continua.
Per part seua, l’Ecce Homo, atribuït a Joan de Joanes, que la propietària intentava comercialitzar en una subhasta entre 20.000 i 30.000 euros, a diferència dels originals d'aquest artista exposats al Museu de Belles Arts de València i al Prado de Madrid, no està pintat sobre una taula, sinó que és un llenç enganxat a una taula. A més, Gimilio assenyala que l’execució d’alguns detalls, com ara la sang o les mans, revelen que «hi ha una clara intenció d’enganyar».
Respecte a l'altre fals Goya, El retrat del Baró d'Alcalalí, els actuals propietaris van declarar haver-lo adquirit per 228.384,70 euros el 1999 com a inversió, pensant que era una obra original i sense ser entesos en art. La peça pertany al cercle del pintor aragonés, però «la pinzellada, per exemple, no és la d’aquest autor».
Sobre el Miró, el grup de Patrimoni va consultar amb l'entitat que gestiona les obres de l'artista, la Successió Miró, que va confirmar que es tracta d'una pintura falsa, el mateix que el suposat Renoir. La valoració per part d'experts també ho va confirmar.