L’empresari Aniceto Benito va morir el passat diumenge als 90 anys d’edat. La seua biografia el situa com un dels homes més poderosos de la segona meitat del segle XX a Alacant gràcies al seu encert empresarial, que el va conduir a presidir l’Hèrcules Club de Futbol, i també gràcies a les seues bones relacions polítiques.
Benito va nàixer a Salamanca el 1933 i es va establir a Benidorm (Marina Baixa) a principis dels seixanta. En aquell moment, Benidorm començava a configurar-se com a principal destinació turística gràcies als plans urbanístics dissenyats per l’alcalde franquista Pedro Zaragoza Orts. L’empresari castellà va entrar de ple en el mercat immobiliari en un context en què molts altres es van beneficiar d’aquell canvi de paradigma que es va traduir en la construcció d’enormes gratacels encara hui presents en primera línia del litoral.
Anys més tard, Benito va accedir al negoci del futbol i es va convertir en president del Benidorm CF. Pocs anys abans també s’havia fet amb diversos concessionaris de cotxes, destacant especialment el que comercialitza els BMW a Alacant, encara en mans de la seua família.
Però el club en què Benito va guanyar, de veritat, transcendència va ser en l’Hèrcules CF. En va accedir a la presidència el 1992, amb el club enfonsat en la Segona B, i va tardar només una temporada a ascendir a la Segona Divisió. Tres anys després, el 1996, l’equip alacantí tornaria a la Primera Divisió, categoria que no disputava des de la dècada anterior.
Aquell any, precisament un llibre prologat pels aleshores president de la Generalitat, de la Diputació d’Alacant i de l’Ajuntament d’Alacant, Eduardo Zaplana, Julio de España i Luis Díaz Alperi respectivament, deixava ben clar que «des de l’arribada d’Aniceto Benito, les relacions de l’Hèrcules amb els polítics han sigut estupendes». Aquesta claredat no sorprèn en tant que fins al 1991 Benito havia sigut president del PP a la província d’Alacant. Aquesta posició li va permetre accedir a la directiva de la desapareguda Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), enfonsada pels deutes i amb la cúpula sotmesa a judicis i a sentències adverses. Benito, de fet, va haver de fer front a una sanció de 26.5000 euros l’any passat imposada pel Banc d’Espanya pel fet de no haver sotmès l’entitat al control intern exigit ni a una comptabilitat regulada.
Més enllà de les relacions polítiques, el cert és que les paraules de la premsa alacantina cap a Benito, coincidint amb la seua mort, han sigut elogioses. D’ell es recorda la seua etapa com a gestor del club, quan va liderar les millors temporades de l’Hèrcules des de fa dècades –des d’aleshores, l’equip ha protagonitzat descensos i èxits que posteriorment han sigut qüestionats per possibles compres de partits, tal com suggereixen algunes converses telefòniques intervingudes. La seua capacitat empresarial, que va servir per a donar treball a centenars de persones, també ha sigut aplaudida per la premsa local.