L’any 1960, Llíria, capital del Camp de Túria, va acollir el I Aplec de la Joventut del País Valencià amb la reunió d’un centenar de persones. Entre aquell grup, que tenia com a objectiu el redreçament nacional del país, hi havia protagonistes d’aquell temps com ara l’editor Eliseu Climent, els germans Codonyer, el llibreter Enric Tàrrega, Lluís Alpera o Ferran Zurriaga.
L’èxit de l’esdeveniment va ser tal que es va anar repetint any rere any. Fins que el 1963, quan l’aplec s’havia de celebrar a Bocairent (Vall d’Albaida), les autoritats franquistes ho van impedir. L’escriptor Joan Fuster havia convocat a l’Aplec a través d’un text reivindicatiu tot just un any després d’haver publicat obres tan influents com Nosaltres els valencians o El País Valenciano.
Aquell aplec no es va celebrar, però va marcar un punt d’inflexió que tindria continuïtat durant el franquisme, amb la persecució contra el moviment valencianista.
Ara, amb motiu del seixantè aniversari d’aquell episodi, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) commemorarà l’aplec el dissabte 23 de setembre després de dos esdeveniments que també han servit per a recordar-lo. El primer va ser la taula redona convocada a Benigànim, també a la Vall d’Albaida, el passat 30 de juny; mentre que Aielo de Malferit va acollir un concert antològic de música en valencià el 9 de setembre.
Aquest dia 23 la commemoració arriba al punt i final amb una jornada amb taules redones sobre qüestions d’actualitat, converses amb els protagonistes de la convocatòria del 1963, sopar, correfoc i una actuació musical.
