Edicions 3i4 i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publiquen El País Valencià. Estudis de geografia, història i art, el segon volum de les obres completes del filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner. Aquesta obra continua el primer volum La ciutat de València. Síntesi d’història i de geografia urbana, que va ser reeditat el 2007. L’edició ha estat a cura de Vicenç Maria Rosselló i Verger (Palma, 1931), catedràtic emèrit de Geografia Física de la Universitat de València i col·laborador estret de Sanchis Guarner. L’obra es presentarà el dia 19 de setembre a les 19 hores a la Llibreria Fan Set (Sant Ferran 12, València).
Aquest segon volum de l’Obra Completa, de més de 700 pàgines, n’aplega 26 sobre diversos aspectes de la geografia, la història i la producció artística valencianes, amb temes tan variats com ara la València visigòtica, la València musulmana, la vertebració i el poblament del Regne de València a partir de la conquesta de Jaume I, el desenvolupament urbà del cap i casal al llarg dels segles, la visió de diversos viatgers forans del regne, les demarcacions i denominacions històriques del Regne de València, el paper de personatges cabdals de la història literària i cultural com Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer i Joan Lluís Vives, i les aportacions de pintors i gravadors valencians de diferents èpoques.
L’obra completa de Sanchis Guarner està prevista editar-se en set volums. El tercer serà Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Estudis de cultura popular; el quart Pel país i la llengua; el cinquè Història de la llengua; el sisè Estudis lingüístics i el setè i darrer Estudis d’història literària. El director de l’obra completa és el catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de València Antoni Ferrando, deixeble de Sanchis.
Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) va ser el primer filòleg professional valencià i un notable historiador de la cultura. És autor de moltes obres, entre les quals destaca La llengua dels valencians (1933), amb més de trenta edicions. Hi col·laborà en l’Atlas lingüístico de la Península Ibérica i en el Diccionari Català-Valencià-Balear. Fundà el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (1976) i l’Institut de Filologia Valenciana (1978). Durant la Transició fou objecte d’amenaces i de dos intents d’atemptats amb bomba al seu domicili. El 1974, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1997 la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat (a títol pòstum) i, el 2001, també pòstumament, la Medalla de la Universitat de València.