La Plataforma per la Llengua valora l’informe que aquest dimecres ha publicat el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa sobre el seu compliment a Espanya. Una vegada analitzat el document, l’ONG del català emplaça novament les autoritats estatals, però també les autonòmiques, a complir i aplicar la Carta i les recomanacions dels experts -malgrat els reiterats incompliments anteriors-, ja que l’Estat espanyol la va ratificar el 2001 i la incompleix permanentment des d’aleshores.
El Consell d’Europa, que reconeix la unitat de la llengua catalana, en el sentit que considera que és el mateix idioma oficial que usen Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i que per primera vegada s’hi refereix com a valencià/català -en edicions anteriors s’hi havia referit de manera separada-, recomana un cop més que es modifique la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè assegure l’ús del català en procediments judicials si ho demana una de les parts, un fet que actualment no sempre acaba sent possible. Aquesta recomanació és reiterada, però cap estament legislatiu espanyol n’ha impulsat el compliment.
En aquesta línia, els experts europeus tornen a demanar com a recomanació d’aplicació immediata que l’Administració de l’Estat a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears utilitze el català. Durant les visites dels experts a Barcelona i València, la Plataforma per la Llengua va informar el comitè d’experts que les relacions de llocs de treball ministerials permeten comprovar que cap de les places per exercir com a treballador públic als territoris de parla catalana requeria capacitació en català i que menys del 2 % de les places ho consideraven un mèrit.
A les Illes Balears, l’informe valora positivament un increment del català en l’educació -després de la supressió del decret de trilingüisme, conegut com a TIL- i en la vida cultural, social i empresarial del territori. Malgrat això, tot i els canvis legals d’ençà que el 2015 es va canviar de govern, s’ha avançat molt poc en drets dels parlants. A més, considera que cal que es garanteixen els interessos i la presència dels catalanoparlants en els mitjans de comunicació i que augmente l’ús del català en instal·lacions sanitàries.
En la mateixa línia es manifesta l’informe pel que fa a Catalunya, on es constata una davallada de l’atenció en català als centres sanitaris, una dada que confirma l’anàlisi de l’ONG del català que la llengua pròpia està perdent presència al sistema públic de salut. De fet, l’informe anterior deia que a Catalunya es complien les recomanacions en l’àmbit de la salut i ara la qualificació baixa a “parcialment completa”. D’altra banda, és l’únic territori que compleix els compromisos de la Carta pel que fa a mitjans de comunicació i a l’educació, on refereix que la llei de qualitat educativa -LOMCE- del 2013 dificulta la immersió lingüística.
Al País Valencià, l’informe de la CELRoM valora positivament els canvis lingüístics als mitjans de comunicació, gràcies a l’aparició d’À Punt, però critica que la nova llei valenciana d’educació és contrària a la Carta perquè ha suprimit la possibilitat d’estudiar en immersió.
Fora d’aquests territoris que tenen el català com a llengua oficial, els experts del Consell d’Europa insten a reconèixer el català com una mostra de riquesa de la regió de Múrcia, on demanen polítiques per protegir-lo, promoure’l, permetre que s’estudie al Carxe i que s’incloga al seu Estatut d’autonomia, una recomanació que també fan, de manera urgent, per a l’Estatut de l’Aragó.
Paradoxalment, l’Estat, que té dret a replicar l’informe en un document que el Consell d’Europa annexa a l’informe, nega cap tipus de discriminació lingüística a ciutadans catalanoparlants, moltes de les quals han estat denunciades i acreditades per la Plataforma per la Llengua, i en demana proves. L’ONG del català recorda que ha publicat detalls dels casos en nombroses ocasions, com també ho han fet moltes vegades diversos mitjans de comunicació.
Finalment, aquest document, que es fa cada tres anys, critica també la imposició legal del castellà en l’etiquetatge i demana que es permeta de disposar de les instruccions de seguretat dels productes en català.
Després d’avaluar el text, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, considera que “és urgent que les Corts espanyoles impulsen una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial que necessàriament obligaria el PSOE a canviar de postura per complir amb les recomanacions d’aquest organisme europeu”, atès que sempre s’ha negat a modificar-la per motius de llengua. “L’informe indica que Pedro Sánchez també té deures pendents en capacitació lingüística dels treballadors públics que treballen als territoris de parla catalana”, afirma Escuder, que creu que “s’ha demostrat que els drets lingüístics només són garantits quan els funcionaris estan capacitats per entendre i parlar la llengua, si no, només són efectius per a una minoria de convençuts”.
A més, el president de l’ONG del català conclou que “si l’Estat no és capaç de complir una Carta pensada per a llengües molt més minoritàries que el català, demostra que la nostra llengua necessita una reforma legislativa en profunditat que li done drets de veritat, que siga oficial de l’Estat i que no tracte els catalanoparlants com a ciutadans de segona”.
Plataforma per la Llengua
