Els responsables de gestionar empreses públiques de sectors claus com ara el transport, els mitjans de comunicació o les finances, entre altres, estan exposats a nivells de rotació molt alts, vinculats principalment als canvis de govern, ja que els càrrecs polítics solen aprofitar aquestes entitats per a repartir carteres i tornar serveis. Tot i que aquesta manera d’actuar siga de domini públic, sobta que el percentatge de directius que suspenen en «mèrit i capacitat» després d’una anàlisi dels currículums siga del 53% al País Valencià.
Així es desprén de la investigació de dades de la fundació Hay Derecho que s’ha presentat aquest dijous a l’Agència Valenciana Antifrau. L’informe, anomenat «El Dedómetro», que ha analitzat 66 màxims responsables de 3o entitats públiques valencianes en l’última dècada i sota governs de diferent signe polític, conclou que la meitat no obté una nota de 5 en una escala de l’1 al 10.
La directora de la Fundació, Safira Cantos, ha advertit que aquestes institucions s’han convertit en un «intercanvi de cromos» en mans dels polítics per a «col·locar» en els llocs directius persones per «amiguisme» i «tornar favors», malgrat que són entitats tècniques que gestionen pressupostos mitjans de 184 milions d’euros al País Valencià. Per això, considera que haurien d’estar dirigides per un gestor seleccionat en un procés «obert, transparent i en règim de concurrència competitiva» per a triar el millor talent i evitar la corrupció, però la realitat és ben diferent: «Obtenen un 4 de mitjana i la situació no millora amb els anys, una cosa que no ocorreria mai en el sector privat».
L’estudi revela que el 47% de les empreses no publica els salaris (64.000 euros anuals de mitjana i fins a 220.000 euros en alguns casos), el 33% no mostra el currículum dels màxims responsables -o ho fa de manera incompleta-, i el 13% no publica informació comptable. En aquest sentit, el responsable de dades de la Fundació, Rafael Rivera, assevera que «darrere d’un currículum no publicat o publicat de manera incompleta no només hi ha un incompliment legal, també pot haver-hi una intenció d’ocultar la trajectòria d’algú no massa qualificat o una carrera purament política».
L’Agència Antifrau obté les màximes puntuacions
Com a exemple de bones pràctiques, «El Dedómetro» indica l’Agència Valenciana Antifrau, l’única entitat amb màximes puntuacions tant en transparència com en mèrit i capacitat del seu màxim responsable. Així mateix, remarca la transparència en el procés de selecció i que aquest es duga a terme públicament a través de propostes que vinguen de qualsevol grup polític o de la societat civil.
Per darrere, hi apareixen l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) amb Andrés García Reche al capdavant; l’Institut Valencià d’Atenció Social i Sanitària (Ivass) amb Ángel Bonafé; el Consorci de Museus, amb José Luis Pérez Pont; el Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, amb Joaquín Sanchis García; l’Institut Valencià de Finances amb Manuel Illueca, i la Sindicatura de Comptes amb Vicent Cucarella.
Així mateix, l’Agència Antifrau és una de les sis institucions que compleixen les obligacions de transparència hunt amb l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), la Sindicatura de Comptes, la Ciutat de les Arts i les Ciències, Vaersa i la Societat Projectes per a la Transformació Digital.
Entitats que suspenen
Per contra, Rivera ha explicat que en el cas de la mercantil Aeroport de Castelló SL, cap dels dos màxims responsables -Joan Serafí Bernat i Blanca Marín- té un perfil professional adequat i suspenen en l’indicador de mèrit i capacitat. A més, la Fundació tampoc ha pogut obtindre informació sobre la seua remuneració.
També ha destacat la situació de Construccions i Infraestructures Educatives Generalitat Valenciana SA (Ciegsa), a la qual ha definit com «una entitat zombi que no acaba de morir» i en la qual cap dels seus directius té «una trajectòria professional especialitzada en matèries vinculades amb l’entitat». Rivera ha subratllat que a pesar que el tancament de l’entitat sembla ser un dels objectius de la Generalitat, encara no s’ha dut a terme: «Resulta curiós que una entitat amb un deute de 1.700 milions i denunciada per sobrecostos que ascendeixen a 1.130 milions continue funcionant sota la responsabilitat de directius la trajectòria professional dels quals té naturalesa política».
Quant a la Ciutat de les Arts i les Ciències -amb una xifra de negoci de 7.724.000 euros i una plantilla de 194 treballadors i un sou de 61.313 euros del seu director general-, ha apuntat que ha registrat una millora, però «insuficient per a una entitat investigada per irregularitats». Així, ha recordat que un dels anteriors directors generals, Miguel Navarro, va ser imputat en la causa en la qual s’investiguen diversos delictes vinculats amb el parc temàtic Terra Mítica.
De l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals, un ens amb 69 empleats, ha ressaltat que «no ha sigut possible obtindre informació ni sobre el seu pressupost ni sobre el sou del gerent». L’entitat es va veure afectada per la trama Emarsa entre 2004 i 2010. Un cas en el qual van ser imputades 16 persones amb l’objectiu d’aclarir un forat de 17 milions d’euros.
D’altra banda, de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EvHa) -amb un pressupost de 124,5 milions, i una plantilla de 171 empleats i sou de 60.110 euros per al director general-, ha explicat que en sis anys ha tingut sis responsables. Uns responsables adequats tant al principi com al final del període analitzat, però que entre 2016 i 2022 no han presentat perfils idonis per diferents motius.
Respecte de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), ha remarcat que malgrat la tragèdia del metro ocorreguda el 2006, la selecció de màxims responsables deixa «molt a desitjar» perquè, a més de «l’alta rotació» -sis directius en deu anys-, només un d’ells, Juan Andrés Sánchez, «posseeix una experiència professional especialitzada i prolongada en la matèria d’entre tots els analitzats». «Cal destacar també que la meitat dels nomenaments analitzats semblen respondre a motius vinculats amb els seus càrrecs polítics previs», ha apuntat.
Per part seua, de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, ha subratllat que no han pogut trobar el sou del president d’aquesta societat anònima amb 78,9 milions i una plantilla de 67 empleats, als quals cal sumar els 524 empleats de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació.
