La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu ha rebut l'arxiu personal de Francisco Martínez López, Quico, un exiliat republicà que viu al Campello (l’Alacantí) i l’incorporarà en la col·lecció especialitzada dedicada a la «Biblioteca de l'exili republicà».
Documentació personal, fotografies, correspondència i arxius audiovisuals passaran a formar part d’aquest fons i «contribuiran a la recuperació del patrimoni cultural dels exiliats valencians», assenyala la Conselleria de Cultura.
Destaca d'aquest arxiu l'abundància de material sonor i audiovisual de documentals i de testimoniatges de combatents que reflecteixen la seua experiència en la guerrilla i dels seus descendents, que plasmen la vida fora de l’estat espanyol.
Francisco Martínez López (Cabañas Raras, el Bierzo, Castella i Lleó, 1925), anomenat Quico, va estar implicat en el moviment guerriller des de molt jove. Va participar en el Servei d'Informació Republicana (SIR) dirigit per la Federació de Guerrilles de Lleó i Galícia.
Condemnat a mort pel règim franquista
Des del 1947 fins al 1951 va formar part de la segona agrupació de l'Exèrcit Guerriller vinculada al Partit Comunista d'Espanya. El 1951, condemnat a mort pel règim franquista, es va exiliar a França, on va aconseguir el dret de residència com a refugiat polític. Allí va començar a militar en els grups d'unitat antifranquista.
A partir de la legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) es va dedicar al treball d'exhumació de la memòria del moviment guerriller juntament amb altres antics companys. Quan el 1977 va tornar a l’Estat, va continuar amb la seua tasca de transmissió de la memòria antifeixista.
La Biblioteca Valenciana va iniciar el 1995 la col·lecció de documents dedicats a l'exili valencià amb la donació del fons arxivístic, bibliogràfic i hemerogràfic del matrimoni Guillermina Medrano i Rafael Supervia, mestra i advocat que es van exiliar als Estats Units. Posteriorment, s'han anat incrementant els fons amb les donacions fetes pels exiliats o els seus familiars.
A més, des del 2002 es publica la revista Laberints, sobre estudis dels exilis culturals espanyols, el contingut dels quals se centra fonamentalment en el del 1939.