El Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana ha emés un comunicat en què s’adreça «a la força política que ha obtingut la majoria, el Partit Popular, perquè respecte els avanços socials posats en marxa durant els últims 8 anys i potencie polítiques en favor de la classe treballadora i els serveis públics».
En l’escrit, el sindicat assenyala que, malgrat que encara està «pendent» de la configuració del nou govern resultant de les eleccions autonòmiques del 28 de maig i a l’espera de conéixer el nou equip que gestionarà el govern valencià i les diferents Conselleries, ha rebut «amb preocupació, les declaracions que ha fet recentment el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, en què ha anunciat la seua voluntat de paralitzar les reversions en sanitat impulsades pel Botànic: concretament el retorn a mans privades de l’àrea de salut de Torrevella (ja completament pública), i la congelació dels processos de desprivatització de Dénia, Elx i Manises».
En aquest sentit, remarca que «si es compleix aquest anunci, tornaríem a una etapa anterior, que ja créiem passada: la d’algunes empreses fent el seu negoci amb la salut de la població, i amb diners de totes i tots». Per a Intersindical, «la sanitat ha de ser universal, de qualitat, gratuïta i de gestió i titularitat totalment públiques, i no un nínxol de negoci i de rendibilitat per alguns». Així mateix, continuarà exigint «un augment del nombre de professionals de la sanitat per tal d’atendre a la ciutadania i poder fer front no només a les necessitats quotidianes, sinó també a les necessitats extraordinàries que puguen sorgir, com hem vist en la pandèmia». «En aquesta línia de retorn a la gestió i titularitat pública», remarquen, «instem a què es consoliden les reversions de les ITV (que generen beneficis) i les Fires».
Educació, serveis socials i funció pública
Pel que fa a educació, el sindicat continuarà reivindicant «l’ensenyament en valencià a tots els nivells educatius, la reducció de les ràtios, l’augment de les plantilles tant docents com no docents, la reducció de la burocràcia, la consolidació i estabilitat del professorat interí, una inclusió educativa plena i amb garanties per tot l’alumnat, l’impuls a la construcció de nous centres i la millora dels actuals, i el manteniment d’unitats en l’arranjament escolar». En l’àmbit de les universitats, continuarà treballant «pel conveni col·lectiu de personal laboral, la lluita contra la precarietat, la millora del finançament de les universitats i de les condicions laborals del PAS i PDI».
Quant a serveis socials, Intersindical insisteix en «la importància de l’aplicació del decret de tipologies, que dignifica la feina de les treballadores del sector de l’atenció sociosanitària, majoritàriament dones». Per això, exigeix que «s’accelere la seua aplicació i que no s’haja d’esperar fins a la renovació dels concerts». Encara més, considera que «cal un replantejament de la xarxa per tal que siga tota de gestió i titularitat pública: més tenint en compte algunes actuacions reprovables per part de les empreses adjudicatàries durant la pandèmia».
Pel que fa al conjunt de la funció pública, l’organització insistirà en «la plena capacitació lingüística en valencià de totes les persones servidores públiques, que han de rebre formació dins del seu horari laboral, si així ho necessiten». A més, continuarà reivindicant «una Llei d’Igualtat Lingüística, que puga garantir plenament els drets de les persones valencianoparlants».
Factoria Ford i jornada de 32 hores
En el vessant del món privat, el sindicat estarà vigilant «al desenvolupament de l’ERO de la factoria Ford a Almussafes i exigeix la implicació del govern valencià: no és de rebut que una empresa que rep subvencions multimilionàries utilitze els diners per destruir ocupació i no per mantindre-la».
Així mateix, continuarà demanant «l’impuls inequívoc de la jornada laboral de 32 hores o 4 dies, ja que és la porta per reduir les bretxes de gènere, tant en salaris, com en pensions, així com l’establiment d’un Marc Valencià de relacions Laborals i una transformació del sector productiu, que està excessivament escorat al sector serveis». «Cal impulsar la nostra indústria perquè estiga arrelada al territori i no fiar tot el desenvolupament a empreses que venen de fora i que en qualsevol moment se’n poden anar», assevera.
Territori i medi ambient
Quant al territori i el medi ambient, el sindicat exigeix «ajudes al camp valencià i les persones que el treballen, i això també implica intervindre en el mercat i limitar els guanys dels intermediaris».
«Les nostres llauradores i llauradors, i les nostres ramaderes, i ramaders són la punta de llança contra el despoblament de les zones rurals. I no només això, la potenciació de l’agricultura i ramaderia ecològiques són també una garantia de protecció del medi», afirma.
A més, Intersindical Valenciana exigeix «la paralització de les macroplantes fotovoltaiques en zones d’interés agrícola o mediambiental, ja que això és un pas en fals cap a una transició que té poc d’ecològica». «Tenim milers i milers de metres quadrats desaprofitats en els sostres dels polígons industrials on es poden instal·lar plaques solars: fer-ho en terrenys agrícoles és pa per a hui i fam per a demà», indica. En la mateixa línia, «cal potenciar el transport públic per tal de reduir les emissions de CO₂ i preservar aqüífers, rius i marjals», remarca.
Per concloure, Intersindical Valenciana continuarà reclamant i «lluitant per una televisió i ràdio públiques valencianes potents, en valencià, amb recursos suficients per no haver de recórrer a l’externalització de serveis, amb programes de contingut cultural i social, amb la consolidació del personal que hi treballa i un augment de la plantilla per poder posar en marxa el projecte audiovisual que necessitem: com a mínim, un segon canal de ràdio que potencie la nostra música i un segon canal de televisió que oferisca continguts infantils».
Finalment, l’organització demana al futur govern valencià que «treballe per donar solucions als reptes del País Valencià, aprofundir en polítiques en favor de la classe treballadora, i consolidar els drets socials que han impulsat els dos governs del Botànic».
