Xirimiters, la discografia completa d’Emili Someño i els Xirimiters de Castelló de la Ribera, ja està disponible en aquesta web. El treball recull set discos en què la dolçaina és la veu principal i en què es veu l’evolució de les peces més tradicionals cap a la fusió sense apartar-se de les melodies de sempre.
El veterà dolçainer de la Ribera Alta va enregistrar el primer disc, Les penes són, el 2003 gràcies a la proposta d’Iñaki Peña, aleshores conductor del programa Trébede de Radio3, i altres persones, ja que hi havia autors com ara Carlos Núñez, Hevia o Kepa Junquera, que promovien la seua música autòctona. «Em vaig adonar que ací, al País Valencià, també es podia fer alguna cosa semblant amb la nostra música», deia en declaracions a Diari La Veu.
Després van vindre dos àlbums més, Penyal d’Ifach (2006) i L’Eliana (2008), i Emili va notificar a la SGAE, que la seua música «és d’utilitat pública» i que se la descarrega la gent a qualsevol lloc del planeta. El xirimiter recordava com l’alcalde d’Algemesí li va demanar un dia si podia sonar la seua Muixeranga al Museu Pushkin de Moscou, on hi havia una exposició sobre la música i la festa d’Algemesí, o com Montesinos va fer sonar tot el Dolça Dolçaina a la «Pasarela Cibeles». Posteriorment, ha publicat Anem de festa, Cants de la terra, Cercavila i Va de jota.
Per a Someño, «aquest tipus de música encara es té per música de carrer, de festa, de processó i de romeria». Al País Valencià, «no li han donat el prestigi i la solera que es mereix», assenyalava.
