Les històries personals del mateix elenc i les de membres de generacions prèvies del col·lectiu LGTBIQ+, així com les de referents mundials de la lluita pels drets de les persones homosexuals i trans, són la base d’un espectacle generat mitjançant la tècnica de l’autoficció. Els coautors Jerónimo Cornelles i Guadalupe Sáez van recollir tot aquest material en un procés d’investigació per a anar donant-li forma, construint una dramatúrgia i un text que reflecteix el contrast generacional. Sobre l’escenari, es mostren els assoliments dels veterans que van lluitar pel respecte a la diversitat, diversos d’ells membres del grup Gent Gran de Lambda. Però també els reptes dels qui, des de la societat actual, reivindiquen la llibertat.
La caravana de les flors proposa una versió arc de Sant Martí i actualitzada de ‘La Barraca’, el mític grup de teatre itinerant fundat per Federico García Lorca i Eduardo Urgarte durant la Segona República per a portar la cultura als entorns rurals més aïllats. Reprenent el seu esperit divulgador i des de l’alegria, l’espectacle tracta d’evidenciar el camí que encara queda per fer per a l’acceptació social d’un concepte més obert i lliure de la pròpia identitat i de l’orientació sexual, deixant arrere la clàssica oposició binària entre homosexual i heterosexual, home i dona.
Una festa escènica per a evidenciar el deute amb el col·lectiu LGTBIQ+
«Feia temps que tenia al cap la idea que hi havia un deute històric amb el col·lectiu. Amb altres víctimes sí que es van retre comptes i un reconeixement més explícit, però no amb la persecució que durant segles s’ha fet a persones simplement per ser gais o trans», explica Cornelles, director, a més de coautor de la peça.
«Quan Carmen Amoraga ens va oferir la possibilitat de treballar a Sant Miquel dels Reis, ens va semblar el lloc perfecte perquè havia sigut una presó on es tancava a gent del col·lectiu durant la dictadura franquista», comenta el director escènic, qui reconeix que ara les coses han canviat molt, «però encara se succeeixen els delictes d’odi, no hi ha més que seguir les notícies. Fa uns dies van agredir dues mares lesbianes en un parc d’atraccions i davant dels seus fills. Així que és el moment de retre homenatge a tantíssimes persones que, a nivell públic o particular, estan anys lluitant simplement per ser com són», afirma Cornelles.
Des de Bramant Teatre remarquen la importància del suport de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, per a la qual han produït aquest muntatge. La seua directora general, Carmen Amoraga, ha destacat la reposició de l’espectacle per l’originalitat i novetat de la proposta. A més, ha afegit que totes les produccions que porta avant la Direcció General de Cultura s’han reposat mínim tres anys. «Donem la possibilitat que més ciutadans gaudisquen de les obres i oferim a les companyies que els seus projectes tinguen major difusió i un retorn econòmic», ha indicat Amoraga.
Huit sessions
Amb un total de huit noves funcions, amb sessions de dijous a diumenge del 8 al 18 de juny, fins a 140 espectadors podran assistir a cadascuna de les representacions d’aquesta proposta multidisciplinària, que suposa una experiència escènica única.
