L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), segellarà la seua continuïtat al capdavant de l’Ajuntament el pròxim 17 de juny només amb el suport del seu partit. Serà així perquè el PP, que compta amb 14 regidors al consistori alacantí –a un de la majoria absoluta–, no vol que Vox entre al seu govern, almenys en primera instància, i prescindirà dels quatre regidors que representen el partit ultra a la corporació municipal.
La decisió de Barcala encaixa amb el relat mantingut pel PP al conjunt del País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol: el d’intentar governar amb Vox sempre que no siga imprescindible. Una narrativa reforçada davant la convocatòria anticipada d’eleccions espanyoles per al 23 de juliol, que es disputaran amb un argument ben previsible de l’esquerra durant la campanya: si el PP governa només podrà fer-ho amb Vox, amb tot el que això significaria.
En canvi, el posicionament de l’alcalde d’Alacant i candidat a la reelecció també té una derivada en clau local. Durant l’anterior legislatura el PP, que comptava amb nou regidors, governava amb els cinc de Ciutadans –que en cap moment no van fer ombra a Barcala– i amb el suport extern de Vox, que disposava de dos edils. Els ultres van condicionar el suport al PP a la imposició de mesures criticades, com ara l’anomenada ordenança de convivència cívica, titllada per l’oposició com «ordenança de la vergonya», en tant que permet multar persones sense sostre i dones prostituïdes. Els ultres s’han atorgat a si mateixos el protagonisme per haver aprovat aquesta normativa local, i alhora han acusat el govern de Barcala de no aplicar-la per «complexos davant l’esquerra».
Una altra de les mesures extravagants proposades per Vox va ser la votació en el plenari municipal perquè l’Ajuntament es mostrara favorable al fet que la ciutat es retirara de la considerada com a «zona de predomini lingüístic valencià», i així no haver de complir amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià amb la mateixa intensitat que en altres territoris del domini, prescindint per exemple de la retolació i de les comunicacions institucionals en valencià. El PP hi va votar a favor les dues vegades que Vox va portar la mesura al plenari. Però la negativa de Ciutadans, que en aquells moments marcava perfil propi per l’apropament a Ximo Puig a l’hora de negociar els pressupostos valencians, va evitar que la proposta prosperara.
El PP va cedir davant aquestes mesures de l’extrema dreta, però la relació de conveniència entre ambdues parts va finalitzar amb el desacord per aprovar l’últim pressupost de la legislatura. Vox va intentar retirar la Zona de Baixes Emissions prevista a la ciutat i imposada per Nacions Unides i per Europa per garantir el compliment dels objectius de sostenibilitat marcats en l’Agenda 2030, demanda que no va ser acceptada pel PP. El cert és que Barcala, per mirar de mantindre el suport de Vox, va suggerir que aquella mesura no afectaria el trànsit de vehicles al centre de la ciutat, però Vox va perseverar en el seu posicionament escèptic davant les exigències obligades pel canvi climàtic i no va donar suport als pressupostos.
Aquella negativa va ser interpretada pel PP, i concretament per Luis Barcala, com una prova de manca de seriositat per part de Vox, que ha intensificat el seu missatge antiecologista en l’última campanya electoral.
A l’espera que les condicions canvien i que el PP haja de comptar amb el suport de Vox en el futur, de moment prescindirà dels regidors ultres, tot i que Barcala ha dit que mantindrà «la porta oberta» a pactar amb la ultradreta i amb tots els partits amb representació a l’Ajuntament. Des de Vox, la candidata Carmen Robledillo s’ha oferit a accedir al govern local, proposta que ha sigut rebutjada.
Barcala també ha demanat el suport a la seua candidatura com a alcalde d’Alacant a la resta de grups amb representació municipal. Tant els socialistes com Compromís com Esquerra Unida Podem han rebutjat la proposta.
En el cas del PSPV, l’exconsellera Ana Barceló ha justificat que «les urnes han situat el partit socialista en l’oposició». Rafa Mas, de Compromís –qui ha acudit a la reunió amb l’altra regidora valencianista, Sara Llobell–, s’ha expressat en el mateix sentit, i s’ha erigit com a «alternativa al seu govern» i com a «oposició forta, neta i propositiva», si bé també ha obert la porta a negociar polítiques «de modernització» i per a «mantindre drets». Per últim, Manolo Copé, d’Esquerra Unida –únic representant de la coalició que també integrava Podem–, també ha descartat donar suport a la investidura, afirmant que «a nivell ideològic ens trobem molt allunyats de les propostes que té el PP en aquest moment i als antípodes de l’extrema dreta», i ha oferit que la seua regidoria esdevinga «altaveu de la ciutadania els propers quatre anys».
La presa de contacte ha servit només perquè Barcala demane als portaveus municipals dels altres partits el seu suport a la investidura i per a informar sobre el protocol del ple d’investidura del 17 de juny. No ha parlat d’altres qüestions habituals en aquesta mena de trobades, com ara els sous que corresponen als nous regidors o el nombre d’assessories de què poden disposar.
