El 8 de juny del 1968 es va estrenar la pel·lícula Elisabet, basada en la novel·la del mateix títol de Josep Maria Folch i Torres, amb guió i direcció d’Alexandre Martí. La protagonista era la jove cantant Maria Cinta, acompanyada entre d’altres per Guillem d’Efak i els germans mallorquins Queta i Teo, molt populars i estimats, tot i que l’any abans ja havien abandonat la cançó.
Alexandre Martí va escollir una novel·la sentimental i d’aventures d’un autor popular que, per a no tindre problemes amb la censura, fora poc conflictiva des del punt de vista ideològic i, així, poder-la filmar en català.
Uns anys abans, el 15 d’agost del 1965, TVE havia emés el programa Mare Nostrum, on Maria Cinta i Guillem d’Efak, precisament dos dels artistes que havien d’intervindre a la pel·lícula, ja havien compartit espai per cantar-hi les seues cançons. A més, l’edició de llibres en català anava augmentant i la cançó catalana omplia els escenaris. Semblava, per tant, que Elisabet seria rodada i exhibida en català, però no va ser així. La petició va ser desatesa radicalment i la filmació es va haver de fer amb els diàlegs en castellà. Tot i això, es filmaren en català les cançons que havien d’il·lustrar la cinta.
Per a curar-se en salut i eixir al pas d’uns problemes que, tanmateix, van fer-se inevitables, Alexandre Martí, finalitzat el rodatge i a punt d’enllestir el muntatge definitiu, el16 de gener del 1968 va formular la següent petició a la censura:
«Dado que el ambiente (del siglo pasado) y acción de la película transcurre en tierras catalanas y siendo el autor de la novela de la que se ha extraído el guión, un popular escritor regional ya fallecido, me permito solicitar a V.I. que la canción que se canta en la portada en un paisaje diverso como fondo a los títulos de crédito y dos villancicos que se interpretan en una fiesta navideña, sean autorizados a ser cantados en catalán, a cuyo fin se adjuntan dichas letras con la traducción correspondiente al idioma Nacional.»
La reacció va ser immediata i l’endemà mateix, la Comisión de Apreciación (un dels eufemístics noms de la censura franquista) va decidir:
«Autorizar en catalán la letra de los villancicos cuya versión original se solicita en atención al evidente sentido tradicional de los mismos. En cuanto al resto de canciones, deberán darse en castellano ya que por tratarse de película de proyección para un público infantil su mayor difusión y comprensión por los espectadores a que van destinadas aconsejan esta medida.»
La resposta negativa, referida «al resto de las canciones», va obligar a traduir i interpretar de nou en castellà totes les cançons, excepte les dues nadales permeses en català.
Amb la pel·lícula ja enllestida i muntada el primer trimestre del 1968, el director i productor no trobava cap porta per poder-la encabir a les sales de projecció. Així, a banda de l’interès relatiu de la cinta, passaven les setmanes sense poder-la projectar enlloc. A la fi, de la mà de Josep Maria Espinàs, es va presentar una oportunitat que no desaprofitaria.
Així, el dissabte 8 de juny, es va fer l’estrena al Palau de les Nacions de Montjuïc en un acte benèfic que incloïa un festival de cinema i «Cançó catalana», on al final Maria Cinta, Queta i Teo i Guillem d’Efak van ser entrevistats i van interpretar les cançons de la pel·lícula.
El director va recordar que la seua voluntat era rodar la pel·lícula en la llengua de Folch i Torres i dels actors protagonistes, i va concloure que prompte seria possible una versió en català. Així ho va recollir l’endemà El Correo Catalán en una entrevista a Alexandre Martí. Tanmateix, no es va satisfer aquell desig fins molts d’anys més tard. El públic va aplaudir l’estrena, però la pel·lícula no va circular per les sales cinematogràfiques i va romandre marginada dels circuits comercials. De fet, tot i l’alta presència mallorquina, no es va exhibir a Palma fins molts d’anys després al Palau de la Premsa.
Fonts: Bartomeu Mestre i Sureda, «Elisabet, 1968; temps de censura en un país d’il·lusions», Blocs VilaWeb, 2014
