Diari La Veu del País Valencià
Tal dia com hui del 1949 Toti Soler va nàixer a Vilassar de Dalt

El 7 de juny del 1949 el compositor i guitarrista Toti Soler va nàixer a Vilassar de Dalt (el Maresme).

Es va iniciar en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment va fer estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i va ampliar cursos de guitarra amb Gracià Tarragó. Va treballar encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres (1968). Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, va conrear l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor (1971), Juan el Camas i Joselero de Morón. Més tard alternà amb Taj Mahal (1972) i amb Léo Ferré (1981), amb qui va enregistrar dos discos a Itàlia. De molt jove va participar en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i posteriorment (1971), va crear el grup de música progressiva Om.

Considerat un dels millors compositors i intèrprets de la seua generació, i un dels màxims exponents de la fusió de la guitarra flamenca amb el jazz, va publicar el primer àlbum, Liebeslied, el 1972, com a intèrpret de cançons de poemes de Joan Vergés. El va seguir El gat blanc (1973), amb què va guanyar el premi Fotogramas de plata.

A partir del 1974, va acompanyar Ovidi Montllor. El cant monjo (1975), Desdesig (1976), Laia (1977), Lonely fire (1979), Epigrama (1985, amb Feliu Gasull) i Supernova (1988) són els treballs que va traure a la llum durant els anys huitanta, en què també va compondre bandes sonores per al cinema. També ha col·laborat amb molts músics i cantants, com Francesc Pi de la Serra, Jordi Sabatés (Jordi Sabatés i Toti Soler, 1973), Pau Riba, etc.

El 1994 va rebre el premi extraordinari de la Crítica de Barcelona i va publicar el disc Lydda, que el 1995 fou disc català de l’any. Amb l’actriu i cantant Ester Formosa va gravar M’aclame a tu (1997), un disc que recollia l’espectacle que ambdós crearen el 1995 a la mort d’Ovidi Montllor, i L’arxiver de Tortosa (2001).

Va interpretar música en directe per a l’obra Farsa i llicència de la reina castissa, de Ramón María del Valle-Inclán, representada per la companyia teatral GAT (1998). Va continuar els enregistraments amb Per molts anys! Bon profit! (1999, disc català infantil), amb Cinta Massip i inspirat en la poesia de Miquel Martí i Pol, i Cançons (2000), que aplegava noves versions de temes de Liebeslied, alguna cançó inèdita (Platxèria) i huit poemes de Marià Manent i Joan Vinyoli musicats pel seu pare.

L’any 2002 va publicar Vita nuova, guardonat el 2003 amb el premi de la Societat General d’Autors Editors (SGAE) al millor disc dins la categoria Noves Músiques, el qual, juntament amb Vida secreta (2005) i Vida més alta (2008), forma la trilogia Tres vides. Del 2004 són Guitarra i cançons i el disc de nadales Racconto. Al principi del 2005, coincidint amb els actes d’homenatge a Ovidi Montllor amb motiu del desé aniversari de la seua mort, va traure Deu catalans i un rus, amb la participació de Formosa i el poeta Carles Rebassa.

Posteriorment, va publicar els àlbums L’amant (2009), Tres vides (2009), Raó de viure (2011), El teu nom (2013), El temps que s’atura (2015), Transparències (2016) i Fill de la Fortuna (2022).

Ha estat guardonat també amb el premi Altaveu 2000, i l’any 2005 va rebre el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya, i el 2006, la Creu de Sant Jordi.

Comparteix

Icona de pantalla completa