Esquerra Republicana del País Valencià, la formació independentista que ha tornat a concórrer a aquestes eleccions valencianes i a bona part dels municipis del país, ha millorat sensiblement els resultats de fa quatre anys, especialment a nivell municipal.
Fonts d’aquesta formació indiquen que en aquesta legislatura comptaran amb 12 regidors, un més que durant els quatre anys anteriors, i alguns d’aquests càrrecs electes tindran la clau de la governabilitat en algunes de les investidures que se celebraran el dissabte 17 de juny.
De sud a nord, la localitat més meridional amb regidors d’ERPV és Crevillent (Baix Vinalopó), que en tindrà dos. Durant l’anterior legislatura el partit independentista estava inserit dins la candidatura l’Esquerra de Crevillent, que enguany s’ha incorporat a la llista liderada per Compromís. Aquesta candidatura, liderada pel fins ara alcalde José Manuel Penalva, ha estat a només 15 vots de revalidar l’alcaldia, que recaurà en un pacte entre PP i Vox. Penalva, que va anunciar que abandona la política municipal quan es va saber el resultat, permetrà que la número nou de la llista accedisca al consistori –aquesta candidatura ha tret huit regidors–, fet que permetrà que ERPV dispose d’un militant en aquesta corporació.
Una mica més al nord hi ha Xixona, a la comarca de l’Alacantí, on la candidatura Més Xixona ha tret un representant d’ERPV que podria ser útil per a donar suport a la candidatura més votada, la del PSPV, que s’ha quedat a un edil de la majoria absoluta. Tot i que l’alcaldessa de la localitat, Isabel López Galera, podria mantindre el càrrec amb majoria simple o també amb el suport de Compromís, que ha tret dos regidors.
Barxeta, a la Costera, és la localitat en què ERPV ha tret millors resultats: tres regidors amb la candidatura Som Barxeta – Acord Municipal, de la qual forma part la secretària general del partit, Maria Pérez Company, segona de la llista per darrere de Darius Josep Tortosa. Aquesta opció electoral ha sigut votada pel 32,6% dels electors de Barxeta, la majoria dels quals han dipositat la seua confiança en Esquerra Unida. Les dues candidatures han obtingut tres regidors, els mateixos que el PP, per la qual cosa les tres forces amb presència al consistori han empatat a nombre de representants.
Un altre municipi en què ERPV ha tret representació és el de Benifairó de la Valldigna, a la Safor, on han tret un representant que podria contribuir a la governabilitat del municipi. Compromís ha sigut la llista més votada, amb tres regidors d’un total de nou, i podria pactar amb els socialistes, que en tenen altres tres.
Una mica més al nord, a la Ribera Alta, els republicans han tret un representant a Algemesí després que ERPV i Compromís segellaren una aliança municipal que els ha permès traure dos representants, tot i que en aquesta ciutat el PP va ser la formació més votada i podria pactar amb Vox per a formar un govern amb majoria absoluta.
Els altres tres regidors d’ERPV es troben al Camp de Morvedre. Dos d’ells estan a Faura, localitat que governa el fins ara president de la Diputació de València, el socialista Toni Gaspar. Pel seu partit s’ha presentat Consol Duran, que ha obtingut la majoria absoluta. Junts per Faura, candidatura en què s’integra ERPV, ha sigut la tercera formació més votada després de PSPV i PP.
La localitat més al nord del País Valencià que compta amb un regidor republicà és Benifairó de les Valls, també al Camp de Morvedre, on la candidatura Junts per Benifairó ha tret dos representants.
A les Corts Valencianes ERPV ha perdut 550 vots respecte a fa quatre anys, obtenint un total de 4.430 paperetes, un 0,18% del total dels vots. El percentatge és pràcticament idèntic al de 2019, quan en van aconseguir el 0,19%. A les localitats citades en què el partit ha obtingut representació, el vot en clau valenciana ha sigut ben distint.
Així, la candidatura autonòmica d’ERPV a Crevillent va obtindre el 0,47% dels vots, a Xixona el 0,98%, a Barxeta quasi el 5%, a Benifairó de la Valldigna quasi el 4%, a Faura poc més de l’1% i a Benifairó de les Valls l’1,7%.
