El Baix Vinalopó, una de les comarques més poblades del País Valencià, cedirà el domini polític al PP i a Vox. Així ho van determinar els resultats del 28 de maig, que desembocaran en un canvi històric a Elx i en un altre a Crevillent, una ciutat que després de dècades governada pel PP contemplava continuar amb Compromís liderant l’Ajuntament. Però una quinzena de vots ho impedirà.
Elx
Amb vora 240.000 habitants, Elx és la tercera ciutat més poblada del País Valencià. En el període democràtic actual, el PP només havia governat aquesta ciutat durant una legislatura, la de 2011-2015, quan Mercedes Alonso va esdevenir alcaldessa amb un jove Pablo Ruz –l’alcalde imminent– fent de portaveu del PP local quan encara no havia fet els trenta anys.
La tradició industrial d’Elx i el tarannà conciliador dels seus alcaldes havia introduït la ciutat en una dinàmica política favorable a l’esquerra. Amb la implosió del bipartidisme, el beneficiat d’aquesta situació va ser Compromís, que va passar a formar part dels governs locals amb Mireia Mollà –primer– i amb Esther Díez durant l’última legislatura. L’empremta de Compromís en aquesta ciutat s’ha centrat, sobretot, en el disseny de la mobilitat i en les obres adreçades a prioritzar el benestar dels vianants i a reduir el trànsit.
Justament, aquest projecte ha estat un dels més criminalitzats per la dreta local, que l’ha criticat amb vehemència acusant el govern d’esquerres de voler llevar aparcaments de cotxe del centre de la ciutat, acusació desmentida per l’últim executiu local. Tot i que des del PSPV i des de Compromís consideren que la victòria de PP i Vox respon més a la dinàmica política estatal, en què la dreta s’ha imposat amb claredat, que als debats relacionats amb la mobilitat urbana.
Siga com siga, el cert és que el PP ha tret un resultat molt positiu a Elx: passa de nou a 11 regidors i suma 14.000 nous sufragis, un 10% més que al 2019, i es beneficia clarament de la desaparició de Ciutadans, que perd quasi 7.000 vots. Vox també augmenta els suports, ja que duplica el nombre de paperetes –de 6.000 a quasi 13.000– i passa de dos a tres regidors. Aquest creixement ha fet inservible la també suma de suports experimentada pels socialistes, que mantenen 12 representants al consistori tot i sumar més de 6.000 nous vots. La majoria absoluta està en 14 edils, però Compromís n’ha aconseguit només un, quan fa quatre anys en va aconseguir dos –i al 2015 en va traure quatre.
Tot i que el PP tendeix a evitar pactar –com a mínim en primer terme– governs municipals amb Vox, en el cas d’Elx hi està obligat. Perquè no acordar la investidura de Pablo Ruz amb el partit ultradretà significaria que l’alcalde actual, Carlos González Serna, mantindria el càrrec per majoria simple. Ruz serà alcalde gràcies al suport de la ultradreta, liderada a la ciutat per l’argentina Aurora Rodil, qui no ha amagat la seua identificació amb el període de la dictadura militar del seu país (1976-1983), conegut també com el «procés de reorganització nacional».
Crevillent
Potser menys inesperada, però molt més ajustada, ha sigut la victòria de PP i de Vox en aquesta localitat, també de tradició industrial, que compta amb 30.000 habitants. Governada de manera continuada per César Augusto Asencio (PP) des del 1995 fins al 2019, fa quatre anys l’aliança entre Compromís, l’Esquerra de Crevillent –coalició integrada per Esquerra Unida i Esquerra Republicana– i el PSPV va donar l’alcaldia als valencianistes per un marge de 106 vots.
La legislatura actual s’ha desenvolupat amb normalitat per part de l’alcalde José Manuel Penalva, que optava a la reelecció aquest diumenge però que ha perdut la majoria per només una quinzena de sufragis. La suma de PP i Vox convertirà en alcaldessa la candidata del primer partit, Lourdes Aznar. Compromís havia intentat evitar aquest desenllaç integrant en la seua candidatura l’Esquerra de Crevillent, objectiu que va aconseguir després de diverses negociacions, però la incorporació no ha sigut suficient per a garantir-ne la continuïtat. L’alcalde sortint ha anunciat que abandona la política municipal després de conèixer el resultat, i ha desitjat sort a la seua substituta.
Curiosament, Crevillent és una de les localitats amb un dels vots duals més cridaners: tot i que enguany Compromís ha sigut la força més votada a les municipals i que al 2019 va poder formar un govern plural per a accedir a l’alcaldia, a les últimes eleccions espanyoles el partit més votat a la ciutat va ser Vox. A l’urna autonòmica del diumenge, a més, el partit més votat va ser el PP, tot i que a les municipals aquesta posició la van ostentar els valencianistes.
Santa Pola
On no hi ha dualitat, i tampoc sorpreses, ha sigut a Santa Pola, on el PP s’ha tornat a imposar amb comoditat aconseguint la majoria absoluta amb Loreto Serrano, que durant l’anterior legislatura va haver de pactar amb altres formacions per a governar. Enguany no ho haurà de fer després d’haver aconseguit 11 de 21 regidors.
La sociologia electoral d’aquesta ciutat de vora 33.000 habitants coincideix amb la de moltes altres localitats costaneres i disseminades en urbanitzacions d’arreu del País Valencià, on bona part del veïnat se sol trobar desconnectat de la política local i on les persones foranes que s’hi assenten, normalment de classe benestant, tendeixen a votar al PP, que ha governat Santa Pola des del 1991 amb dues excepcions: les legislatures de 1995-1999 i de 2015-2019, quan va governar el PSPV, en aquest últim cas amb el suport d’altres formacions. De fet, aquell va ser un dels governs més plurals del moment, atès que l’alcaldessa socialista Yolanda Seva va ser investida amb només quatre edils i amb el suport d’Esquerra Unida, de Compromís, de Ciutadans i Podem.
Enguany Santa Pola ha vist desaparèixer Ciutadans del consistori i comptarà amb dos regidors de Vox, que passa de 680 vots a 1.750; d’un PSPV que manté resultats i de la coalició integrada per Compromís, Esquerra Unida i Podem.
