La Diputació d’Alacant és l’única de les grans institucions valencianes que no ha canviat de color polític des de l’onada del 15-M, que es va traduir en noves majories durant el 2015 i el 2019 en diverses corporacions. No ha sigut el cas de la Diputació d’Alacant, que al 2015 i al 2019 va continuar presidida pel PP gràcies al suport de Ciutadans en les dues ocasions. Si al 2015 el seu president va ser César Sánchez, aleshores alcalde de Calp i actualment el candidat amb més possibilitats de ser investit com a màxim dirigent en aquest municipi de la Marina Alta; al 2019 l’elegit per a liderar aquesta institució va ser Carlos Mazón, que prompte es convertirà en nou president de la Generalitat.
Abans, la Diputació d’Alacant ha estat presidida per Luisa Pastor (2011-2015), qui era alcaldessa de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí); per José Joaquín Ripoll (2003-2011), màxim exponent del zaplanisme a Alacant i encausat en el cas Brugal; i per Julio de España (1995-2003), que acabaria presidint les Corts Valencianes.
Actualment, les mirades per a presidir aquesta institució apunten a Toni Pérez, alcalde de Benidorm (Marina Baixa) des del 2015 i qui aquest diumenge va encadenar una nova majoria absoluta al seu municipi. Pérez, mà dreta de Mazón dins l’aparell orgànic del PP valencià, és també president d’aquest partit a la demarcació d’Alacant, i compta amb un gran suport intern.
Acabe qui acabe presidint la institució, el PP tornarà a governar-la amb la comoditat de la majoria absoluta. A hores d’ara compta amb 17 dels 31 representants després de les eleccions del diumenge, si bé Compromís ha alertat que hi ha hagut un error en el recompte que els hauria deixat sense representació a la Marina Alta. Aquest diputat ha estat adjudicat al PP, però independentment com es pronuncien les autoritats, la majoria de la corporació residirà en el mateix partit.
El PP comptava amb 14 representants durant l’anterior legislatura, i ara en tindrà 16 o 17. Una de les comarques en què ha guanyat representació és a la de l’Alacantí, on el PP va traure tres diputats el 2019 i ara en trau quatre. Durant l’anterior legislatura, aquesta comarca va triar també dos diputats de Ciutadans, els únics de la Diputació, que han sigut fonamentals en l’estabilitat del govern presidit per Carlos Mazón. Tant que una d’elles, Julia Parra, vicepresidenta de la institució fins ara, ha esdevingut diputada del PP a Les Corts. Si un dels diputats de Cs triats a l’Alacantí passa al PP, l’altre passa a Vox, que s’estrena en aquesta corporació. El PSPV es manté amb els tres representants obtinguts fa quatre anys.
L’altra comarca en què el PP ha guanyat un representat ha sigut la de l’Alt Vinalopó. Fa quatre anys l’alcalde Villena, el socialista Fulgencio Cerdán, va ser el diputat triat per aquest territori, però enguany la balança ha caigut del costat del PP en aquesta comarca ajustada i decisiva que només tria un diputat. Per últim, si finalment Compromís no obté el seu representant per la Marina Alta, els populars passaran de tindre un representant, tal com tenien durant l’anterior legislatura, a tindre’n dos. L’altre seria del PSPV.
Precisament, Compromís es podria quedar sense representació a la cambra provincial després de dues legislatures. Al 2015 els valencianistes hi van accedir amb tres diputats: un per l’Alacantí, un altre pel Baix Vinalopó i un tercer per la Marina Alta. Quatre anys després s’hi va mantindre Gerard Fullana, d’aquesta última comarca –concretament del municipi de Xaló–, posició que li va servir per a projectar-se com a candidat a primàries de la coalició per a liderar la llista de Les Corts per la demarcació d’Alacant, propòsit que va impedir Aitana Mas, guanyadora d’aquell procés intern. Enguany els valencianistes podrien quedar-se sense cap diputat en aquesta corporació.
A l’espera que es trien els integrants de la cambra provincial, la institució continuarà quatre anys més en mans del partit que la governa de manera ininterrompuda des de ja fa 28 anys.
