La comarca del Baix Segura, que acull vora 350.000 habitants, no ha oferit sorpreses en aquestes eleccions municipals i autonòmiques. Tal com s’esperava, l’espai més meridional del país ha contribuït amb entusiasme a la victòria del PP i Vox, atès que el 48,23% dels seus electors han votat Carlos Mazón i el 13,4% al partit ultradretà. Una suma gens menyspreable del 61,63% dels vots. A les municipals el suport a la dreta ha sigut un pèl menor: PP i Vox sumen el 56% dels vots en una urna que ha estat lleugerament més concorreguda que la de Les Corts.
Curiosament, aquest suport massiu s’ha traduït en una majoria d’alcaldies socialistes a la comarca. Destaquen les de Rojals, Sant Isidre, Guardamar, Dolors i Sant Fulgenci, tot i que en aquestes tres últimes localitats la major part del vot d’àmbit valencià ha caigut del costat del PP. Especialment destacat és el cas de Guardamar i Dolors, on els seus alcaldes, que mantindran el càrrec, són els grans referents del PSPV al Baix Segura. José Joaquín Hernández, de Dolors, és el secretari comarcal del partit, mentre que l’alcalde de Guardamar, José Luis Sáez, pròxim a Ximo Puig, va aspirar a aquest càrrec orgànic enfrontant-se a l’anterior primer edil citat.
Les altres localitats que comptaran amb un primer edil socialista seran les de Sant Miquel de Salines, Los Montesinos, Rafal, Algorfa i Granja de Rocamora. Aquesta última localitat destaca pel fet que durant l’anterior legislatura va estar governada per Ciutadans i el seu candidat, Francisco Javier Mora, va ser incorporat a les llistes del PP mentre exercia l’alcaldia. Mora ha perdut les eleccions davant el candidat socialista, José Manuel Nadal, que ha assolit majoria absoluta, tot i que en aquest poble, a les eleccions a Les Corts, el PP ha superat de llarg el PSPV amb 200 vots d’avantatge, un 20% més. A Sant Miquel de Salines i Algorfa també s’ha produït aquesta dualitat.
Els socialistes van perdre diumenge la seua gran joia de la corona. Es tracta de la capital comarcal, Oriola, que va estar governada pel PSPV de manera interina en l’últim tram de l’anterior legislatura, quan la portaveu socialista Carolina Gracia va signar una moció de censura amb Ciutadans per apartar l’alcalde Emilio Bascuñana del govern local. Aquella operació va comptar amb el suport extern de Cambiemos, la marca local de l’esquerra alternativa, però no va tindre cap èxit en tant que l’esdevenir d’aquella coalició no va servir, ni tan sols, per aprovar el pressupost municipal.
Si s’atén el resultat electoral, cal concloure que la ciutadania d’Oriola no avala aquell govern parcial. El candidat del PP, José Vegara, s’ha imposat amb força a les eleccions locals tot i estar sotmès a un procediment judicial basat en una acusació contra ell per delicte continuat de falsedat en document mercantil i per dos delictes contra Hisenda per un frau d’IVA i impost de societats. Aquestes acusacions van ser negades pel candidat en un primer moment, però després va haver d’admetre l’existència de la investigació, que ell vinculava al passat.
Malgrat aquesta situació, Vegara ha obtingut 10 regidors, un més que el seu predecessor fa quatre anys, al qual a més a més avantatja en 2.200 vots. Possiblement Vegara, que ha aconseguit el 38,6% dels vots, podrà governar per majoria simple o pactarà amb els quatre representants de Vox per a garantir la majoria absoluta en el govern local. A Oriola, el PSPV ha obtingut pràcticament els mateixos suports que l’any passat, ha mantingut els sis regidors, mentre que Vox els ha duplicat i Cambiemos, coalició de Podem, Esquerra Unida i Compromís, n’ha perdut un. Sobta, en aquesta ciutat, que Ciutadans haja tret tres regidors, un rècord tot i haver-ne perdut dos respecte al 2019, atès la desfeta electoral del partit. L’empresari José Alcántara, a qui consideren dirigent a l’ombra de la formació taronja, podria estar darrere de l’èxit d’aquest partit gràcies als seus vincles amb diferents sectors de la ciutat.
El PP també ha sumat noves alcaldies al Baix Segura. Una és Xacarella, que en l’anterior legislatura estava governada pel PSPV. I l’altra seria Catral, que compta amb un alcalde en funcions que pertany a un partit local, fruit dels resultats del 2019. A banda, el partit manté alcaldies en ciutats destacades com Almoradí, on l’alcaldessa també esdevindrà diputada a Les Corts. María Gómez ha sigut una de les diputades de Carlos Mazón a la Diputació d’Alacant durant l’anterior legislatura. És també el cas d’Eduardo Dolón, alcalde de Torrevella, la ciutat més poblada de la comarca, que passarà de la Diputació a la cambra valenciana. Localitats com Albatera, el Pilar de la Foradada, Redovà, Coix, Bigastre, Formentera, Benijòfer i Benejússer també estan en mans del PP. També la de Callosa de Segura, tot i que el seu alcalde, Manuel Martínez Sirvent, governaria amb minoria o s’hauria d’entendre amb un altre exalcalde, també del PP, Javier Pérez Trigueros, que s’ha presentat amb una candidatura independent i ha tret tres regidors.
Les grans excepcions polítiques de la comarca són les dues Daies. Daia Nova continuarà governada, en minoria, per Ciutadans, que ha tret quatre dels nou regidors consistorials. Més sorprenent és el cas de Daia Vella, la localitat menys habitada de la comarca i l’única governada per Compromís. José Vicente Fernández Costa ha repetit la majoria absoluta i es mantindrà com a màxim referent municipal. En aquestes dues localitats, per cert, el PP també és el partit més votat a l’urna de Les Corts Valencianes. Destaca el cas de Daia Vella, on Compromís trau el 53,2% del vot municipal i el PP trau el 54,22% a Les Corts. Al Baix Segura només quatre municipis han votat majoritàriament els socialistes en l’urna valenciana: Los Montesinos, Rafal, Rojals i Sant Isidre, els quatre també amb alcaldes del PSPV.
