El 29 de maig del 1961 es va constituir l’Editora General Societat Anònima (Edigsa), el segell discogràfic clau de la Nova Cançó.
La discogràfica va nàixer a la Pelleteria Sibèria de Barcelona, a la Rambla de Catalunya, cantonada amb Gran Via de les Corts Catalanes, fundada el 1891 per Josep Ticó i Revert, un jove de Balaguer que va arribar a Barcelona buscant una vida millor. Aquesta va ser la primera pelleteria pròpiament dita de l’estat espanyol. Al llarg dels anys, ha tingut clients com Salvador Dalí o la família de Joan Miró. A la postguerra va passar uns anys difícils, però als anys 60 va tornar a agafar embranzida i s’hi feien col·leccions molt àmplies. En aquells anys ja s’hi feien activitats culturals, com ara representacions teatrals o uns pessebres que encara es recorden.
Josep Espar Ticó deia el 2021 a Betevé que havien sentit a parlar de gent que volia cantar, però que no tenien capacitat de publicitar-se. I van decidir crear el segell Edigsa per donar-los veu i ajudar la cultura catalana. Aquests cantants pertanyien a la Nova Cançó, però no eren significatius. Espar recordava les paraules de la seua mare davant del repte: «No us en sortireu».
Un altre objectiu era cobrir tot el domini lingüístic del català. Per això van editar discos d’artistes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Quasi tots els vinils incloïen els textos de les cançons perquè la gent poguera cantar-ne les lletres i aprengués també a escriure en català
Espar explicava que un dia els van arribar notícies d’un cantant molt bo de Xàtiva anomenat Raimon. De seguida li van enviar un bitllet de tren perquè anara a la Festa de les Lletres Catalanes a Barcelona. Es van reunir amb ell a l’Hotel Colon i va cantar davant de diverses persones d’Edigsa. Després se’n van anar tots plegats a la pelleteria i van fer una gravació de les seues cançons. La mare d’Espar va sentir la gravació i va dir: «Ara sí que us en sortireu».
Raimon va ser un cantant d’Edigsa i va aconseguir un èxit absolut des del primer moment. D’aquesta manera, i de mica en mica, es va anar fent el moviment de la Nova Cançó.
Legalment, la constitució es va establir a Vic. «Es tractava de complicar-ho tot una mica perquè nosaltres estàvem marcats», recordava Josep Maria Macip, una de les quatre persones que van acudir a la notaria. Les altres eren Josep Espar, Ignasi Espar i Francesc Cabana. Darrere seu, hi havia uns dos-cents inversors que ja sabien que mai no recuperarien els diners, però que ho consideraven un servei al país. Entre ells hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, el jurista Josep M. Vilaseca Marcet i el joier Amadeu Bagués, entre altres persones significades.
Font: Sergi Hernández, «La Nova Cançó va néixer a la pelleteria La Sibèria», Betevé, 2021 / Joaquim Vilarnau, «60 anys d’Edigsa, la discogràfica pionera», Enderrock, 2021 / Viquipèdia
