Les eleccions a les Corts Valencianes d’aquest diumenge es presenten, a priori, com les més igualades de la història. És per això que no són pocs els càlculs que es fan per a intentar detectar per on caurà la balança.
En aquest sentit, i tenint clar el principi que qualsevol detall mínim podria ser determinant, hi ha alguns factors territorials que podrien ser del tot decisius. En destaquem tres.
Els socialistes retallaran distàncies al Baix Segura?
La comarca més meridional del país ha estat, històricament, un feu de la dreta. A les eleccions valencianes, la suma del PP i dels partits posteriors que s’han sumat a l’espectre de la dreta mai no ha obtingut menys del 50% dels vots en aquesta comarca. Fa quatre anys, Partit Popular, Ciutadans i Vox van assolir el 59,3% dels sufragis.
Durant la legislatura present, l’esforç de l’esquerra per a mirar de compensar aquest predomini ha sigut notable. Especialment per part del PSPV, que a través del president Ximo Puig ha estat molt present al Baix Segura, tant durant la DANA de la tardor del 2019 –on hi va haver víctimes mortals– com també a través del Pla Vega Renhace, desenvolupat per Presidència de la Generalitat, amb seu a Oriola i amb la intenció de preparar la comarca davant futurs episodis climàtics. Puig també ha protagonitzat recursos contra el govern espanyol contra la retallada del transvasament Tajo-Segura, i s’ha entestat a discutir el relat de la dreta amb la guerra de l’aigua acusant el PP de fer soroll i de no obtindre resultats.
Curiosament, la major part dels alcaldes del Baix Segura són socialistes, però les dues ciutats més poblades, Torrevella i Oriola, que acumulen quasi la meitat de la població de la comarca, tendeixen a votar les opcions de dreta. Aquestes eleccions seran un bon termòmetre per a saber fins a quin punt el treball de l’esquerra, especialment dels socialistes, ha tingut efecte o no en aquesta comarca.
L’àrea metropolitana de València contribuirà a salvar el Botànic?
Sens dubte, si una demarcació ha canviat de color polític els últims anys, aquesta és la de València. Començant pel cap i casal, que porta ja dues legislatures governades per Compromís, una realitat que no fa tant mai no s’hauria contemplat. Al conjunt de la demarcació, al 2019 l’esquerra va aconseguir 22 dels 40 diputats que s’hi trien, 10 dels quals eren socialistes. Per a entendre la magnitud del resultat només cal comparar aquest resultat amb el del 2011, quan el PP va aconseguir la seua última majoria absoluta i va acumular 22 dels 40 diputats de la demarcació.
Bona part d’aquest canvi es deu als relleus en l’àmbit municipal a les comarques de l’Horta, experimentats l’any 2015 i mantinguts quatre anys després. Ciutats com Torrent, Aldaia, Manises, Xirivella, Catarroja i Paiporta, que al 2015 van fer fora els alcaldes del PP per donar la vara de comandament a representants del PSPV o de Compromís, podrien convertir-se novament en un talismà del Botànic i garantir-ne una nova reedició gràcies als referents municipals. Altres ciutats com Mislata, Alaquàs o Quart de Poblet estan governades pels socialistes des d’abans del 2015, i podrien tornar a contribuir a aquest desenllaç. A l’Horta Nord, Paterna i Montcada també es van sumar al canvi al 2015, mentre que Burjassot i Alboraia, amb alcaldes progressistes des d’abans, també estan cridades a desenvolupar el mateix paper.
Què ocorrerà més al nord?
La demarcació de Castelló tampoc no ha sigut mai fàcil per a l’esquerra. Tot i que els socialistes ostenten les alcaldies de les ciutats principals –Castelló de la Plana, Almassora, Vila-real, Borriana, la Vall d’Uixó, Vinaròs i Benicarló– a excepció de Benicàssim, el cert és que la Diputació de Castelló va ser una de les poques institucions que es va resistir al canvi al 2015. El relleu va ser possible ara fa quatre anys, quan el socialista Josep Martí, alcalde de Suera (Plana Baixa), va ser nomenat president de la institució provincial després d’un resultat molt ajustat.
És precisament això, l’empat tècnic entre esquerra i dreta a nivell global, el que inquieta les parts i podria ser determinant. Dels 24 diputats que es trien a la demarcació de Castelló, fa quatre anys 13 eren d’esquerres i 11 de dretes. Caldrà saber cap a on van els quatre representants que va traure Ciutadans, el tercer partit més votat al 2019. Si la gran majoria van al PP, tal com s’acostuma a especular, la demarcació podria quedar dominada per la dreta i ser protagonista d’un tomb polític.
L’esquerra també s’ha esforçat aquesta legislatura en aquestes comarques tan vinculades a la indústria del taulell, que ha patit de manera molt sensible l’apujada del preu del gas i la inflació. Els paquets d’ajudes dels governs espanyol i valencià han contribuït a pal·liar la situació, però caldrà veure si els electors l’aproven amb el vot generalitzat a l’esquerra o si no ho fan.