Després del canvi de mapa polític municipal que es va produir al País Valencià el 2015, quan els pactes entre els partits d’esquerres van permetre gestionar molts ajuntaments d’una manera diferent, les eleccions del 26 de maig del 2019 havien de demostrar si les sumes de PSPV, Compromís i les diferents candidatures dels cercles de Podem es consolidaven o perdien suports.
El resultat dels comicis autonòmics celebrats un mes abans auguraven que els acords podrien repetir-se en molts casos. Així es desprenia de les paraules de l’alcalde del Cap i casal, Joan Ribó: «Vull expressar la meua satisfacció perquè Compromís és la primera força a València». Per tant, continuava, «enfront dels pactes de les dretes radicalitzades o els pactes que somien alguns entre PSPV i Ciutadans, la majoria social progressista de la nostra ciutat opta per la possible reedició del govern de la Nau, encapçalada per Compromís».
D’altra banda, les negociacions per a tornar a editar el govern del Botànic avançaven molt a poc a poc. De fet, la primera reunió estava prevista per la setmana següent i, en aquest context, les urnes municipals esdevenien una mena de «segona volta» que les tres formacions esperaven fer valdre a favor seu.
Finalment, el pronòstic de Ribó es complia i Compromís obtenia 10 regidors a l’Ajuntament de València, seguit del PP, amb 8; el PSPV, amb 7; Ciutadans, amb 6, i Vox, amb 2. A més, en el conjunt del País Valencià, la coalició valencianista doblava les majories absolutes (18 en la legislatura anterior) i podia governar en solitari en 35 localitats. També pujava el nombre de municipis on Compromís assolia majories relatives: de les 22 del 2015 a les 23 del 2019. Quant a regidors, no hi havia massa variació, ja que només havia passat de 721 a 724.
Per part seua, el PSPV era la força més votada arreu del territori i aconseguia 152 majories absolutes i 70 majories relatives. D'aquesta manera, els socialistes es converteixen en la principal força en moltes capitals de comarca, tot i que necessitaven pactes amb Compromís, Podem i EU per a governar en molts municipis.
En segon lloc, se situava el PP, amb 148 majories absolutes i 44 de relatives, i en quart, per darrere de Compromís, Ciutadans, amb 4 majories absolutes i 5 de relatives. Els seguien Esquerra Unida, amb 3 majories absolutes i 2 majories relatives. Destacava la irrupció de La Vall d'Albaida ens uneix, el nou partit de Jorge Rodríguez, amb 3 majories absolutes d'un total de 6 municipis on es presentava, que literalment feia desaparéixer el PSPV a Ontinyent, ja que assolia 17 regidors d'un total de 21.
A Alacant, on Compromís perdia un dels tres regidors que tenia i Vox entrava al consistori amb dos representants, l’alcalde en funcions d'Alacant, Luis Barcala, del PP, descartava en un primer moment un acord amb el partit d’ultradreta per a aconseguir una majoria absoluta en la corporació.
En el cas d’Elx (el Baix Vinalopó), el PSPV obtenia amb 12 edils (enfront dels 9 del 2015); el PP, 9 (igual que en els comicis anteriors); Compromís, 2 (dos menys); Ciutadans, 2 (en perdia un), i Vox, 2.
Els socialistes també vencien a Castelló de la Plana, amb 10 regidors (3 més) però necessitaven el suport d'altres partits per a poder governar. Així, el Pacte del Grau es podia reeditar amb Compromís, que baixava de 4 a 3 edils, i Podem -que va concórrer com a Castelló en Moviment- que passava de 4 a 2. Quant al bloc de la dreta, el PP obtenia 7 regidors; Ciutadans, 4, i Vox 1.
El PSPV, guanyador en moltes capitals de comarca
Així mateix, el PSPV guanyava en moltes capitals de comarca, com ara Gandia (la Safor), amb 11 representants. Un ajuntament en què el PP en perdia 3 i es quedava amb 9; Compromís n’aconseguia 4 (un menys), i Ciutadans, 1.
De la mateixa manera, se situava al capdavant a Torrent (l'Horta Sud), amb 11 regidors, seguit del PP. Compromís en conservava 2 dels 4 de la legislatura anterior, i Vox n’assolia 2, els mateixos que Ciutadans.
A Sagunt (el Camp de Morvedre), n’aconseguia 7, tres més que el 2015, i Compromís mantenia els 5 escons, però ja no era la força més votada. Esquerra Unida es quedava amb 2 (2 menys), i Ciutadans revalidava el resultat. A més, Iniciativa Porteña (IP), amb 5 escons, igualava el resultat de Compromís i Vox obtenia només un escó.
Compromís, amb 9 escons, es convertia en la formació més votada a Alzira (la Ribera Alta), amb 3 regidors més que el 2015. Per darrere, el PP, amb 6; el PSPV, amb 3; Ciutadans, amb 2, i Vox amb 1.
A Vila-real (la Plana Baixa), el PSPV revalidava la majoria absoluta amb 13 representants, i el PP en perdia un dels 6 que tenia. A més, Compromís es quedava amb 3 escons (un menys); Ciutadans en mantenia 2, i Podem-EUPV, 1.
Els socialistes, a Vinaròs (el Maestrat), guanyaven 3 regidors i passaven de 4 a 7, i el PP esdevenia la segona força, amb 6. Compromís en perdia 2 i el PVI (Partit de Vinaròs Independent) n’obtenia 3, els mateixos que Totes i Tots Som Vinaròs (PTSV), i Ciutadans, 1.
La Diputació de Castelló, en mans socialistes 24 anys després
Amb aquests resultats, el PSPV va recuperar la Diputació de Castelló gràcies als 12 escons assolits enfront dels 11 del PP, que havia presidit la corporació ininterrompudament des del 1995. Compromís va obtindre dos seients, els mateixos que Ciutadans. Els socialistes podien presidir la institució mitjançant un pacte amb Compromís.
La Diputació de València va quedar integrada per 13 diputats del PSPV (4 més), 8 del PP (4 menys), i 5 de Compromís (un menys) i 3 de Ciutadans (un més), mentre que EU i Podem, fins llavors amb un representant cadascun, no hi accedien.
En la Diputació d'Alacant, el PP va repetir els 15 diputats que tenia; el PSOE en va pujar dos, fins als 13; Ciutadans en va obtindre dos (un més), i Compromís, 1 (dos menys).