Dimarts es feia públic que l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, no acudiria al debat electoral organitzat per Información TV aquest dimecres. Com calia esperar, els candidats han recordat, amb menor o menor intensitat, la seua absència per a denunciar-la. El gest de Barcala, candidat a la reelecció amb el PP, no és el més estètic possible dins d’un context electoral. Però és comprensible si es té en compte la seua situació.
En primer lloc, perquè va ser el diari Información, el mateix que organitzava el debat a través del seu canal de televisió, qui va destapar el cas que ha desembocat en la imputació de dos regidors del PP durant l’anterior legislatura. Manolo Jiménez i José Ramón González estan sent investigats per un fraccionament de contractes en unes obres municipals de què es va beneficiar l’empresa propietària d’un amic del primer dels regidors. Potser no acabarà en res, però Barcala ha comptat amb un hàndicap inesperat en una campanya que es preveia confortable. Segons el seu parer, una manera de contestar era no acudir a un debat de què ell, com a alcalde, havia de ser el gran protagonista.
En segon lloc, i justament per això, Barcala sabia que havia de respondre a un conjunt de crítiques incòmodes que podien destacar, en presència seua, les mancances evidenciades durant el seu mandat. Alacant compta amb barris que lideren el rànquing espanyol de pobresa, amb un model econòmic que genera una mitjana salarial ben esquifida, és la segona ciutat més bruta de l’Estat, ha desplegat una ordenança que permet multar persones sense sostre i que li ha valgut les crítiques del bisbe José Ignacio Munilla –que no és precisament d’esquerres– i ha rebutjat injeccions econòmiques de la Generalitat per a fer front a l’emergència social. Barcala és un candidat que es ven com un gestor i que es defensa en les entrevistes de caire tècnic, però que no té la destresa adequada per a eixir del pas davant crítiques apujades de to.
I en tercer lloc, tot i que aquest aspecte acostuma a passar desapercebut, si les enquestes encerten, Barcala haurà de governar amb Vox. I l’alcalde ho sap, però no és plat del seu gust. Els ultradretans van impedir l’aprovació dels últims pressupostos municipals per exigir l’eliminació del projecte de la zona de baixes emissions, exigida des d’Europa per a limitar la contaminació a quotes mínimes i, per tant, indefugible. I per a Barcala el pacte amb Vox també ho serà, d’indefugible, si pot governar, però els ultradretans no garanteixen estabilitat ni la discreció que busca Barcala des de la màxima institució municipal. El comportament de la candidata Carmen Robledillo durant el debat era sinònim d’estridència, i deixava frases com ara “vostè és un matxirulo”, en referència al candidat de Compromís; “hem regulat la prostitució a les portes dels col·legis”, quan responia sobre l’ordenança de convivència cívica; o “els problemes dels ciutadans no són el canvi climàtic”.
Robledillo es veia beneficiada de l’absència de Barcala, perquè aconseguia centralitzar les crítiques i guanyar, per tant, visibilitat. La primera a caure en aquesta inèrcia era Ana Barceló, candidata del PSPV, qui en cas de canvi lideraria un tripartit d’esquerres. Després de criticar «l’anomalia democràtica» de l’absència de Barcala, parlava de la necessitat d’invertir en vivenda i en connectivitat entre barris, de l’atracció de noves indústries… i de Robledillo, a qui acusava de condicionar els pressupostos que PP i Cs han pogut aprovar durant l’última legislatura i que han descartat ajudes per a pal·liar l’emergència habitacional. La proposta més cridanera de Barceló era la construcció d’un centre d’alta tecnificació per a l’esport nàutic a la zona de Sangueta, però el context de tensió instal·lat per Vox feia passar desapercebuda qualsevol iniciativa estrictament municipal.
D’altra banda, Rafa Mas, candidat de Compromís, acusava a la candidata de Vox de militar en una formació que nega la violència masclista. De fet Mas encertava en l’argument quan assenyalava la candidata de Vox i afirmava que «ja sé perquè no ha vingut el candidat amagat», en referència a Barcala: «perquè ha de pactar amb aquesta gent». Però els arguments giraven massa al voltant de la candidata ultradretana. Tant que Rafa Mas semblava més convincent i carismàtic quan criticava Robledillo que quan parlava de sostenibilitat, de turisme o d’inversions del govern espanyol.
Des de l’oposició, qui menys entrava en el cos a cosa amb la candidata de Vox era Manolo Copé, que encapçala la coalició integrada per Esquerra Unida, Unides Podem i altres formacions. Copé feia una defensa de les zones de baixes d’emissions, de prioritzar els vianants i no els cotxes, clamava per la derogació de l’ordenança esmentada –tots els candidats d’esquerres ho han fet– i plantejava una fiscalitat que afavorira els més empobrits i els autònoms, a més de demanar l’aprofitament de l’economia solidària generada a la ciutat a través d’entitats i cooperatives. També comparava la inversió cultural de Bilbao –39 milions– amb els tres milions d’Alacant quan les dues ciutats tenen al voltant de 350.000 habitants. Però la referència constant de Robledillo a qüestions com ara la presumpta inutilitat dels sindicats o els pactes de l’esquerra amb «formacions terroristes» -afirmacions contestades defensant, per exemple, l’assessorament dels sindicats durant la pandèmia- evitaven que Copé fugira de la dinàmica instal·lada per la ultradretana, i el candidat s’inseria dins la tònica marcada per la referent de Vox, una advocada completament desconeguda a la ciutat de qui el seu partit va destacar, quan la va presentar com a candidata, que era la dona d’un oficial de la Policia Nacional.
Pel que fa a Ciutadans, el candidat Adrián Santos defensava la gestió desenvolupada aquesta legislatura i apostava pel diàleg i pels consensos, tot i que les seues intervencions passaven inadvertides per a uns candidats sabedors que els taronges desapareixeran del consistori i de la política en general.
Amb la seua absència, Barcala no ha guanyat el debat per raons evidents. Però no l’ha perdut per golejada, tal com possiblement hauria passat si s’haguera presentat als estudis d’Información TV. Evitar una derrota estrepitosa era el seu objectiu, i sembla que de moment l’ha complit. L’encert o l’error de l’estratègia no se sabrà fins diumenge.
