El 25 de maig del 1967, aprofitant que Els Setze Jutges ja n’eren setze, es va fer l’únic concert col·lectiu que va aplegar tots els membres dalt l’escenari.
El gener del 1959, Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat, va publicar un article de l’advocat Lluís Serrahima titulat «Ens calen cançons d’ara». Al règim franquista no li va fer cap por perquè es tractava d’una petita revista de difusió molt limitada; però és aprofitant aquesta plataforma que Josep Benet suggereix a Lluís Serrahima de fer un article sobre la conveniència de cantar cançons actuals en català.
El mateix 1959, des del País Valencià, Raimon, que ni ha llegit l’article ni sap res de les reunions on setmanalment Miquel Porter i Lluís Serrahima comencen a escriure cançons, va compondre la seua primera cançó: Al vent.
El gener del 1961 Miquel Porter va editar uns fulls amb sis cançons noves, el febrer del mateix any Josep Tremoleda va organitzar dues matinals de ball i a partir del 1961 es produeixen els concerts inicials d’Els Setze Jutges al Centre Lleidatà de Barcelona. En poc més d’un any es van bastir les bases sobre les quals es va sustentar la Nova Cançó. Va ser Josep Maria Espinàs qui va batejar el col·lectiu apel·lant a un tret de genuïnitat lingüística, un objectiu d’anàlisi crítica de la societat del seu temps i una voluntat d’acció col·lectiva.
El maig de 1962 es va posar a la venda el primer disc de la Nova Cançó: Espinàs canta Brassens i un de ballables cantat per Grau Carol que recollia algunes peces estrenades al Centre Lleidatà.
Primers enregistraments de cançons pròpies
A la fi del mes de desembre va començar el primer enregistrament dels Jutges amb les seues pròpies cançons; fet que va permetre copsar la diversitat de tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intèrpret d’èxits altres autors, etc.
El febrer del 1963 es va llogar, per primera vegada, el Teatre Romea de Barcelona i Frederic Roda va crear un nou tipus d'espectacle: Matinals de Romea-Show. A l’agost, el mateix grup va organitzar una festa multitudinària a l’Ametlla del Vallès on es va atorgar el primer Premi del Disc català. Per les festes de la Mercè del mateix any, Josep M. Andreu i Lleó Borrell amb una cantant professional, Salomé, i un renovador valencià, Raimon, van obtenir el primer premi del cinquè Festival de la Cançó Mediterrània amb la cançó Se’n va anar.
El gener del 1964, Ràdio Barcelona, amb Salvador Escamilla, va iniciar el programa Radioscope en connexió amb totes les emissores de Catalunya i Mallorca.
El 1965 va produir-se l’estrena discogràfica de Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol i Joan Ramon Bonet, mentre Guillermina Motta va publicar el seu primer elapé. I sense formar part d’Els Setze Jutges, van aparéixer en el mercat català Guillem d’Efak i Núria Feliu.
En l’àmbit discogràfic, el nucli dur de la Nova Cançó es va anar configurant al voltant d’Edigsa, presidida per Josep Espar i Ticó. Però alguns dels seus socis van creure que la política d’enregistraments d’Edigsa era massa restrictiva i el 1965 van fundar Concèntric, sota la direcció d’Ermengol Passola. Entorn del nou segell es va crear La Cova del Drac, un local del carrer de Tuset de Barcelona que aviat es va convertir en el punt de trobada del públic interessat en la Nova Cançó per motius artístics o polítics.
El 1965 també es va publicar el primer disc de Joan Manuel Serrat, amb quatre cançons com s’estilava a l'època; entre elles Una guitarra. El 14 de maig, Serrat va debutar compartint escenari a Esplugues de Llobregat amb Joan Ramon Bonet i Remei Margarit, i es va integrar a Els Setze Jutges com el tretzé component.
El 1966 Raimon va actuar a l’Olympia de París. El recital va tenir un gran ressò internacional i va servir perquè Europa descobrira Raimon i el situara en l’àmbit de la incipient Nova Cançó, fins llavors desconeguda més enllà de l’Estat espanyol.
En celebrar el cinqué aniversari dels Setze Jutges s’hi va incorporar Maria del Mar Bonet.
Es completa el col·lectiu d’Els Setze Jutges
El març de 1967 va tenir lloc el primer recital de Lluís Llach. Les cròniques recorden que es va resistir tant com va poder a sortir a cantar. Només una empenta dels companys el va situar davant el públic. El debut d’en Llach va coincidir amb un altre cantant important, Ovidi Montllor.
El quinzè membre d’Els Setze Jutges, en Rafael Subirachs, va publicar també les seues primeres quatre cançons: No ho heu vist, Dona, Les ding dang dong i Gebre al matí. També va editar el seu primer elapé Francesc Pi de la Serra on sobresortia, pel pes de la lletra, la cançó El burgès, sobre un poema de Pere Quart.
El 1967 també va tenir lloc un fet sense precedents: una cançó cantada en català va arribar al número 1 de les llistes d’èxit a l’estat espanyol. Va ser Cançó de matinada, de Serrat.