Salaris baixos, tasques fora d’horari no retribuïdes, subrogacions i canvis d’empresa constants, ràtios elevadíssimes o atenció a la diversitat sense cap tipus de recurs. Aquesta és la realitat laboral que afronten cada dia els milers de persones que treballen en els menjadors escolars del país. Un sector extremadament precaritzat, en bona mesura pel mateix caràcter parcial del lloc de treball –per norma, tres hores diàries de setembre a juny-, però també per la tradició de ser una «faena d’estudiants» –encara que açò ja fa anys que no siga exacte- i que ha provocat una gran rotació de treballadors dins i fora del sector i una taxa d’afiliació pràcticament nul·la. L’organització en multitud de microempreses tampoc ha facilitat el treball sindical en el sector. «A mi molta gent m’ha dit que per què em calfe el cap amb aquesta història, si total és una faena temporal», explica al Diari La Veu Andrea Ballesteros, una de les impulsores de l’assemblea convocada ahir a València per tal de començar a organitzar el sector.
«Entre les primeres reivindicacions s’inclou el canvi de conveni, ja que actualment ens regim per el de l’hostaleria, que és molt més laxe en temes com els horaris o les ràtios. Som personal educatiu i ens hauríem de regir pels convenis d’educació o serveis socials», explica Ballesteros. De fet, per a les impulsores de l’assemblea –que han comptat amb el suport del sindicat COS, així com també alguns sindicats de barri i col·lectius feministes- el seu sector està molt més identificat amb l’educació en el lleure, el treball social o el mateix magisteri, que amb els bars o restaurants. «La majoria de les meues companyes són estudiants o llicenciades en carreres relacionades amb aquests temes i també les nostres tasques s’hi assemblen més», defensa Ballesteros. El canvi de conveni permetria, per exemple, tenir en compte que donen servei a alumnes amb necessitats especials i que han de ser cuidats per persones amb formació específica i tenint en compte les ràtios. Unes situacions que ara per ara no es donen i que redunden en la qualitat del servei que reben xiquets i xiquetes.
A llarg termini, però, l’objectiu seria que el servei de menjador de les escoles fora internalitzat i assumit directament per la conselleria d’Educació i tots els seus treballadors –monitors, però també personal de cuina- contractats directament. «No té massa sentit que si aquest és un servei que donen les escoles de forma regular, s’externalitze a empreses privades que, al final, no gestionen res més que les nòmines, ja que el personal i el material se subroguen d’empresa a empresa i l’espai de treball és de l’administració».
Implicar la comunitat educativa
L’assemblea ha estat oberta també a tota la comunitat educativa. Per a Ballesteros la idea és «implicar tant docents com, sobretot, famílies, ja que les nostres reivindicacions tenen molt a veure amb com passaran els seus fills i filles el menjador, que ocupa pràcticament la meitat del temps que passen a l’escola i que va molt més enllà dels menús». De fet, tant AMPA de diferents escoles com la campanya «Escoles que alimenten», en defensa d’uns menjadors escolars més saludables i sostenibles, s’han acostat a l’assemblea per escoltar les reivindicacions dels monitors.
