El 24 de maig del 1955 Simó Aguilar, creador del programa «A la nostra marxa», va nàixer a Carpesa, pedania de València.
Al voltant dels vint anys va prendre consciència nacional i va militar primer al MCPV (Moviment Comunista del País Valencià) i després en el PNPV (Partit Nacionalista del País Valencià). A principis dels anys 80 va ser detingut amb altres companys, acusats de pertànyer al grup armat independentista Terra Lliure. Francesc de Paula Burguera (líder del PNPV llavors) va anar en persona a la presó a traure’l.
Paral·lelament, va començar el seu activisme social, primer en el món de les falles, a la Falla Pintor Jacomart-Camí de Montcada, de la qual es va convertir president. Aquesta fou una de les poques falles nacionalistes de la ciutat de València durant la transició on, per exemple, les falleres lluïen una banda quadribarrada sense franja blava (cosa que curiosament fou molt normal en les falles durant tot el segle XX abans de la transició). Així mateix, aquesta falla va dur a terme un bon grapat d’activitats culturals i excursions, i al llibret van col·laborar destacats nacionalistes com ara Francesc de Paula Burguera o Vicent Franch, i artistes de tota mena, com ara l’il·lustrador Manolo Boix.
Tanmateix, el president de la Junta Central Fallera, Vicente González Lizondo, i els blavers espanyolistes en general, no podien tolerar una falla tan nacionalista al cor de València. Per això, van intentar posar totes les traves que van poder, i finalment, van programar un desembarcament massiu d’afiliats blavers en aquesta falla dirigida per Simó Aguilar, que generosament no va usar el seu dret d’admissió per a impedir-ho. Finalment, a mitjans dels anys 80 del segle XX, els blavers van aconseguir el control d’aquesta falla i Simó en va ser expulsat.
Llavors es va orientar envers el món radiofònic i va col·laborar primer amb ràdios lliures com ara Ràdio Funny o Ràdio Klara, fins que el 1993 va crear la seua pròpia emissora, A la Nostra Marxa, que al cap d’un temps es va anomenar Ràdio Nova. Des d’ací, feia un únic programa els dissabtes de vesprada, anomenat precisament «A la nostra marxa», que es podia escoltar a València, l’Horta Nord i part de l’Horta Sud. El programa dedicava especial atenció a la música dels naixents grups de rock en valencià: 4000 Som Prou, Munlogs, Bajoqueta Rock, VerdCel, Intocablues Band, Metall i So, Catximba i molts més, sense perdre de vista el potent rock català dels anys 90. Simó Aguilar també pretenia fomentar la consciència nacional al màxim possible amb el programa. També va entrevistar multitud d’artistes i de personatges rellevants de la cultura i de la política valenciana: Pere Riutort, Ferran Puchades, Lluís el Sifoner, la pràctica totalitat de grups de pop-rock valencians en valencià, etc. i fins i tot alguns grups importants del rock català com ara Sopa de Cabra, Sau o Lax’n’Busto.
Al caliu de la ràdio va fundar el Club A la Nostra Marxa, des d’on va promoure multitud de concerts i activitats culturals que culminaven cada any, a partir del 1997, amb els Premis A la Nostra Marxa. Uns guardons que el 2005 contemplaven les següents categories: Premis de les Lletres, Premis Artistes Fallers, Pop-Rock en altres Llengües (amb les subdivisions de grup més canyer, grup més destarifat i premi consolidació), Pop-Rock en Català al País Valencià (amb les subdivisions de premi compromís social, premi crítica social i premi revelació), Premi Cançó Popular, Premi Periodisme, Premi a la Defensa de la Llengua i Premi a la Trajectòria Professional, Cultural i Valencianista.
Els darrers anys de la seua vida va entrar en una dinàmica d’hiperactivitat sociocultural nacionalista: va organitzar també la Nit de les Lletres Catalanes, la Mostra de Pop-Rock en Català al País Valencià i va encetar el 2002 la revista dedicada a les falles Marxa Popular Fallera, que també incloïa temes de cultura i la difusió del pensament nacionalista.
Simó Aguilar va morir el 2006 a la ciutat de València.
