Una de les institucions que van sobreviure al canvi polític que es va produir de manera generalitzada al 2015 va ser la Diputació d’Alacant. La cambra provincial, cobejada des del 1995 pel Partit Popular de manera ininterrompuda i que ha sigut l’escenari de batalla entre zaplanistes i campsistes al llarg dels últims anys, hauria de continuar en mans del PP, segons els càlculs fets pel partit que la continua governant encara a través de Carlos Mazón, candidat a presidir la Generalitat Valenciana. Però els socialistes compten amb algunes opcions per a capgirar el panorama. Bona part d’aquestes possibilitats es troben al partit judicial de Villena, a l’Alt Vinalopó, on el color del diputat sortint podria ser determinant. També a la comarca de l’Alacantí, on la batalla per les alcaldies es preveu ajustada. I també dependrà de la força amb què irrompa Vox, que podria llevar vots al PP.
Per accedir a les diputacions cal superar la barrera del 5% dels vots a la demarcació corresponent i comptar, també, amb un seguit de factors que afavorisquen aquest desenllaç, com ara una destacada presència als consistoris. A la demarcació d’Alacant, ara fa quatre anys el PP va retindre la Diputació amb 16 diputats dels 33 a escollir, gràcies al suport que Ciutadans li va donar amb els seus dos càrrecs electes, ambdós triats a la comarca de l’Alacantí. Es tracta de Julia Parra, de Sant Joan d’Alacant; i de Javier Guitérrez, de Xixona, que curiosament han acabat formant part de l’òrbita del PP després de desmarcar-se del partit taronja. Julia Parra, de fet, és la número sis de la llista de Carlos Mazón a les Corts Valencianes per Alacant, i Gutiérrez aspirava a liderar la llista municipal de Xixona, possibilitat que finalment es va descartar.
Tot i que la tendència fa pensar que els vots de Cs aniran a parar al PP enguany, els socialistes volen superar el PP a l’Alacantí gràcies al manteniment de l’alcaldia de Sant Vicent del Raspeig i a la possible victòria a Sant Joan d’Alacant i a Mutxamel. El PSPV també aspira a sumar més regidors que el 2019 a la ciutat d’Alacant, fet que podria reforçar la seua presència a la Diputació per aquest partit judicial, en el qual va empatar a tres diputats amb el PP el 2019. En aquesta comarca l’esquerra alternativa pretén recuperar representació després que es fera impossible fa quatre anys, quan Podem i Esquerra Unida van presentar-se per separat en moltes localitats.
L’altra comarca clau en la futura composició de la cambra seria la de l’Alt Vinalopó. A Villena, capital comarcal, es preveu que el socialista Fulgencio Cerdán, també diputat provincial, repetisca com a alcalde, tot i que l’empat tècnic amb el PP fa quatre anys, quan només hi va haver 50 vots de diferència, intensifica el dubte sobre el color polític del diputat que triarà aquesta comarca. Si en aquesta ocasió la balança es decanta del costat del PP, els socialistes podrien donar per perduda la Diputació d’Alacant una legislatura més.
La força amb què irromprà Vox també podria perjudicar el PP, tot i que no està clar quants vots obtindrà la formació ultradretana a la demarcació. El partit de Santiago Abascal té molta més força a les eleccions d’àmbit estatal: el 2019 va rebre 28.000 vots a tota la demarcació d’Alacant en les municipals, mentre que a les espanyoles en va obtindre 115.000 –a l’abril– i 167.000 –al novembre. Es calcula que per a accedir a la Diputació d’Alacant calen uns 75.000 vots, i Vox haurà de triplicar la seua xifra per a assolir-hi representació. La possibilitat no es descarta, però no es contempla senzilla.
La comarca en què Vox podria veure’s més beneficiada és la del Baix Segura, feu tradicional del PP, tot i que les disputes internes han dinamitat bona part de les corporacions locals. En alguns municipis, com ara Callosa de Segura o Torrevella, l’escissió España Viva ha presentat candidatures que trauran vots a la formació d’Abascal.
D’altra banda tot dependrà, també, del resultat que traga Compromís, que al 2015 va sumar tres representants i quatre anys després només es va mantindre Gerard Fullana per la Marina Alta, comarca en què PP, PSOE i els valencianistes van empatar a un representant. Per a la coalició de Joan Baldoví es preveu complicat recuperar representació per l’Alacantí i pel Baix Vinalopó, tal com van aconseguir ara fa huit anys.
Els socialistes sí que la volen recuperar a la Marina Baixa, on fa quatre anys només van sumar un representant, concretament de l’Alfàs del Pi, i aspiren a mantindre majoria al Vinalopó Mitjà, on la força exhibida a Elda els va fer sumar tres representants de quatre. Pel que fa a la denominada com «Zona d’Elx», en aquesta també estan inserits municipis del Baix Segura com ara Albatera, Dolors, Sant Fulgenci o Rojals, fet que va facilitar un empat a tres representants entre socialistes i populars. El resultat de la ciutat d’Elx, que també es preveu igualat, podria ser determinant en aquest sentit.
L’esquerra, per tant, no ho té fàcil a la Diputació d’Alacant, tot i que si s’alineen una sèrie de factors hi podria haver un canvi que no és impossible.
